Una expedició arqueològica a les ruïnes de Mitla (Oaxaca, Mèxic) ha permès demostrar l’existència de la llegendària ‘porta de l’Infern’ de la cultura zapoteca. Anomenada ‘Lyobaa’ per aquest poble precolombí, es tracta d’un complex subterrani enorme l’existència del qual es dubtava perquè, fa més de tres segles, uns missioners catòlics van descobrir-lo i van segellar-lo immediatament perquè no se’n parlés mai més.
Un temple enorme on el castellans creien que s’adorava el diable
Mitla és un dels jaciments arqueològics més rellevants de la vall d’Oaxaca, ja que havia estat un centre religiós molt important i un lloc sagrat per als enterraments. És per això que els seus edificis tenen mosaics i dissenys molt treballats a les tombes, parets i murs, fets de petites peces de pedra polida. Els castellans van descobrir les ruïnes la dècada de 1520 i, de bon principi, van interpretar l’existència del temple soterrani com un signe d’adoració del diable.
El 1674, Francisco de Burgoa va visitar Mitla i hi va trobar un temple sota terra amb quatre cambres interconnectades, la darrera de les quals tenia una porta de pedra que duia a una caverna molt profunda. Va descriure l’edifici, tant la part superior com la inferior, totalment meravellat, però el fet que fos una entrada a l’Inframón –’Lyobaa’ vol dir “lloc de descans” en zapoteca– va dur els missioners a tapar-ne tots els accessos. Des d’aleshores, els locals han afirmat que aquesta porta és sota l’altar major de l’església catòlica que es va alçar sobre les ruïnes.
L’antic temple sota l’església catòlica de San Pablo
I segons afirmen els arqueòlegs que han descobert Lyobaa, és exactament allà. Això, si més no, és el que afirmen els resultats de les anàlisis de la zona dutes a terme amb georadars, tomografies de resistivitat elèctrica i tomografies de soroll sísmic, que també han permès localitzar una versió anterior d’un palau en una altra part del jaciment.
Seguint la descripció de Burgoa, la primera cambra subterrània hauria de ser una capella; la segona, el lloc d’enterrament de sacerdots d’alt rang; la tercera, una cripta per a reis; la quarta, finalment, és la que tenia una porta al final, coberta per una llosa de pedra, i que donava accés a una gran cova fosca. Allà és on llençaven els enemics caiguts en batalla i, segons sembla, alguns missioners van arribar a examinar l’espai, que van caracteritzar per la “putrefacció”, els “rèptils verinosos” i les olors terribles que sortien del seu interior.
Després d’aquesta experiència, doncs, i considerant que era realment una porta de l’Infern, els missioners van segellar-la. Pel que fa a Mitla, va ser destruïda i les seves pedres van servir per construir diverses esglésies catòliques. Una d’elles, la de San Pablo, es va alçar justament damunt de les ruïnes. No va ser fins a finals del segle XIX que es va aconseguir accedir a part de les restes de la ciutat però, des d’aleshores, no s’havia pogut localitzar la llegendària porta de l’Infern.
Les tecnologies permeten redescobrir Lyobaa
Aquest cop, però, la combinació de tres mètodes d’anàlisi del subsòl ha permès localitzar el temple just a sota de San Pablo, un temple construït, seguint una tradició colonial, per ‘purificar’ indrets on s’hi havien dut a terme rituals pagans. Amb tota la informació, de fet, s’ha aconseguit elaborar un model en 3D de la zona, confirmant que sota l’altar major hi ha una gran cavitat que connecta amb una altre forat una mica més al nord. A més, també hi ha dos passadissos que hi arriben des de l’est i, fins i tot, el que sembla una entrada tapiada.
Després d’això, els investigadors han demanat permisos per fer anàlisi amb tecnologies encara més avançades per aconseguir imatges amb més resolució, per tal de continuar traient a la llum aquest misteri que ha intrigat els habitants d’aquesta part de Mèxic durant més de tres segles.
