Les restes de Theia, el planeta que va xocar amb la Terra donant origen a la Lluna, encara són presents sota terra, a una profunditat propera al nucli terrestre. Aquest és el darrer descobriment que ha fet un equip de geofísics que, en un estudi publicat a ‘Nature’, conclouen que aquest petit planeta, destruït en xocar amb el nostre, és l’origen de dues grans masses de materials estranys trobades als anys vuitanta a l’interior del mantell.
Concretament, una d’aquestes masses, conegudes com a LLVP per les sigles en anglès de ‘Grans Províncies de Baixa Velocitat de Tall’ és a sota l’Àfrica i l’altra sota l’oceà Pacífic. Totes dues són aproximadament el doble de grosses que la Lluna i, si es diferencien del mantell que les envolta, és perquè la seva composició té unes proporcions d’elements químics diferents. D’ençà del seu descobriment fa gairebé 40 anys, els investigadors s’havien preguntat com s’havien format i ara, sembla, finalment en tenim la resposta.
Comprovant la hipòtesi de la formació de la Lluna
Una de les hipòtesis més acceptades sobre la formació de la Lluna és que va ser conseqüència d’un gran impacte entre la Terra i un planeta més petit que ha estat batejat com a Theia, però no s’havien trobat rastres d’aquest darrer ni al cinturó d’asteroides ni en meteorits. L’explicació, segons els autors d’aquest estudi, és que la majoria d’aquest petit món va ser absorbit per la Terra mateixa, formant aquestes ‘taques’ al seu interior, mentre que els altres residus de l’impacte es van condensar fins a formar el nostre satèl·lit.
Això podria explicar per què les LLVP tenen uns nivells inusualment alts de ferro, fent-les més denses que el seu voltant. I la Lluna, de fet, també té une concentracions relativament altes d’aquest element. Això, que va començar sent una teoria, va ser treballat a través de models informàtics que simulaven la composició química de Theia, el seu impacte amb la Terra i si hauria pogut originar tant les LLVP com la Lluna. Aquestes simulacions van confirmar que és possible que tot hagués passat alhora.
Una resposta que genera més preguntes
Trobar aquesta resposta, però, com acostuma a passar en la ciència, ha obert algunes preguntes més. Si l’impacte va tenir lloc als inicis de la Terra, és possible que aquesta incorporació de material tingués una influència important sobre la seva formació i els seus processos interns, com ara la tectònica de plaques, la formació dels continents i l’origen dels minerals més antics que es coneixen. Aquests seran, justament, els propers objectius dels investigadors responsables d’aquest descobriment.
