Per bé que durant molt de temps s’ha pensat que els antiretrovirals eliminaven els virus del VIH actius fins a deixar un reservori indetectable i que el sistema immunològic no combat, això sembla que no és així. En dos articles a ‘Cell Host & Microbe’, investigadors de diverses universitats nord-americanes han descobert que el virus, fins i tot en aquestes circumstàncies, continua debilitant les defenses, cosa que explica la tornada rapidíssima que fa si se suspèn el tractament.
Pel que sembla, algunes cèl·lules infectades continuen produint fragments d’ARN i proteïnes virals que creen una resposta del sistema immunològic que fa que es continuï esforçant i es debiliti. Tot un canvi de paradigma respecte el que es pensava fins ara, que els reservoris del VIH en les persones que fan teràpia eren pràcticament inofensius.
Els fragments defectuosos continuen activant les defenses
Males notícies, doncs, per als esforços per curar aquest mal, ja que demostren que el sistema immunològic intenta respondre a la invasió del virus però fracassa fins i tot quan la seva replicació ha quedat aturada. Tot i això, els investigadors també apunten que aquest descobriment pot ser important a l’hora de buscar noves vies de combatre la infecció, especialment fent més efectiva la resposta del propi cos.
En tots dos casos, els investigadors van obtenir cèl·lules de la sang de persones que prenien antiretrovirals i van buscar-hi activitat del VIH. En concret, van cercar gens virals en algunes cèl·lules T, un objectiu prioritari del virus. Així és com van trobar la sorpresa que n’hi havia moltes que produïen proteïnes virals, és a dir, que la medicació impedia replicar correctament el VIH però tot i així en feien fragments defectuosos.
Dues possibles estratègies
El problema és que aquestes proteïnes poden activar la resposta immunològica, fent que les defenses continuïn sobreexcitades fins i tot quan la presència del virus és practicament nul·la i esgotant-lo. Per combatre això, els investigadors apunten a dues possibles estratègies. Una d’elles és augmentar els esforços per reduir encara més el reservori de cèl·lules infectades, reduint aquesta producció de proteïnes, i una altra és reforçar les cèl·lules T, aplicant els descobriements fets, per exemple, en la investigació sobre immunoteràpies contra el càncer.
