La Iniciativa BRAIN, finançada pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units, ha publicat a través de 10 articles a ‘Nature’ el primer atles cel·lular complet del cervell d’un mamífer. Aquest mapa enorme del cervell d’un ratolí descriu el tipus, la localització i la informació molecular de més de 32 milions de cèl·lules i les connexions entre elles, i posa les bases de grans avenços mèdics, ja que podria permetre desenvolupar teràpies molt més precises per a persones amb problemes mentals i neurològics.
Un salt molt important respecte el que s’havia aconseguit fins ara
Aquest atles del cervell dels ratolins suposa un salt molt important respecte els projectes més avançats que s’havien fet fins ara en aquest camp, donant un nivell de detalls sense precedents al cervell dels mamífers, molts dels quals són necessaris per entendre millor les tasques i els problemes que podem patir els humans.
A més dels tipus de cèl·lules a cada regió del cervell i la seva organització, l’atles també conté un catàleg enormement detallat del transcriptoma d’aqueste cèl·lules, és a dir, la lectura dels seus gens, que contenen instruccions per a la producció de proteïnes i altres compostos. Aquesta informació, a més, està organitzada jeràrquicament, amb classes, subclasses i milers de clústers cel·lulars individuals.
Un plànol del funcionament del cervell
Encara hi ha més coses, però, i és que l’atles també caracteritza l’epigenoma de les cèl·lules, és a dir, les modificacions químiques de l’ADN i els cromosomes de les cèl·lules que n’alteren l’expressió genètica. Això inclou milers de tipus epigenètics cel·lulars i milions de candidats a elements de regulació genètica per a molts tipus diferents de cèl·lules.
Tot plegat dóna un mapa mai vist fins ara de l’organització i la diversitat de les cèl·lules del cervell dels ratolins, a més dels neurotransmissors i neuropèptids que van servir els diversos tipus de cèl·lules i les relacions entre elles. Una informació que serveix com un plànol de com s’inicien i es transmeten els senyals químics a dins i entre diverses regions del cervell, la base del funcionament d’aquest organ.
El cervell humà, l’objectiu final
Els científics, però, tot i que estan molt satisfets amb els grans resultats d’aquest treball, en part ho consideren un estudi previ que els ha ajudat a preparar-se per al repte real, un gran salt endavant: completar els mapes cel·lulars no només dle cervell dels humans sinó també dels primats no-humans.
