El cerebel va tenir un paper important en l’evolució del cervell humà

Un estudi compara les modificacions epigenètiques a l'ADN al cerebel d'humans, ximpanzés i micos

Tot i que normalment el cerebel és reconegut com la part del cervell que s’encarrega de coordinar el moviment, és possible que els canvis evolutius que va patir en el llarg procés fins als humans moderns tingués un paper important en el desenvolupament del llenguatge, de la cultura i també en l’ús d’eines. Segons un estudi publicat a la revista ‘PLOS Genetics’ i encapçalat per Elaine Guevara, de la Universitat Duke (Estats Units), l’estudi de les diferències moleculars entre els cerebels i els lòbuls prefrontals d’humans, ximpancés i macacs mostren més diferències en el primer teixit cerebral que no pas on al segon, que regula funcions executives com ara el raonament moral i la presa de decisions. Concretament, el que van examinar són les diferències epigenètiques al seu genoma, és a dir, aquelles modificacions que no canvien la seqüència de l’ADN però que poden afectar quins gens s’activen o es desactiven i que es poden heretar.

Dos micos rhesus al zoològic de Rotterdam, als Països Baixos  | Jinterwas (Flickr)
Dos micos rhesus al zoològic de Rotterdam, als Països Baixos | Jinterwas (Flickr)

Així doncs, les diferències observades al cerebel van demostrar la seva importància en l’evolució del cervell humà, especialment en funcions relacionades amb el seu desenvolupament, la inflamació, el metabolisme gras, la plasticitat de les sinapsis… Totes aquestes diferències identificades són importants per entendre com funciona el cervell humà i com s’adapta i fa noves connexions, i també podrien estar relacionades amb l’envelliment i amb algunes malalties neurològiques. Així, per exemple, estudis anteriors ja havien demostrat que algunes diferències en el còrtex prefrontal d’humans i ximpanzés tenen relació amb gens que influeixen en els problemes psiquiàtrics i en els processos neurodegeneratius. Ara, però, aquest nou estudi reafirma la importància del cerebel a l’hora de fer aquests estudis, ja que les característiques distintives també són, com a mínim, també allà, i no només al lòbul prefrontal, ja que les zones on s’han observat diferències podrien haver marcat un canvi que ens podria haver dut al desenvolupament de la cultura, de la parla, de l’escriptura i de l’ús de diverses eines.

Nou comentari