Un equip d’investigadors ha presentat l’atles més gran de les cèl·lules del cervell humà que s’ha creat mai. A través de 21 articles publicats a tres revistes científiques del grup ‘Science’, mostren els resultats d’un treball en què s’han catalogat més de 3.000 tipus diferents de cèl·lules d’aquest organ, el més complex del cos humà, moltes de les quals es desconeixien fins ara.
Un catàleg cèl·lula per cèl·lula
Fins ara, el cervell havia estat estudiat i se n’havien fet ‘mapes’ mitjançant tècniques com ara les ressonàncies magnètiques, però és la primera vegada que es presenta un catàleg del cervell humà sencer a nivell de cèl·lules individuals, mostrant les interaccions moleculars que s’hi estableixen. Una gran passa per comprendre’n millor el funcionament i també les malalties que pateix o fins i tot d’on prové la consciència.
Una obra com aquesta, és clar, no hauria estat possible sense la col·laboració de centenars de científics que formen part del projecte BICCN dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Aquest programa té, entre altres objectius, catalogar tots els tipus de cèl·lules del cervell dels humans i dels altres primats i els ratolins per augmentar el coneixement disponible sobre el seu funcionament.
Seqüenciar l’ARN de 3 milions de cèl·lules
Un element clau d’aquest procés, per exemple, va ser seqüenciar l’ARN de 3 milions de cèl·lules de 106 indrets del cervell, a partir de mostres de teixit de tres donants morts. A més, també van disseccionar el còrtex motor d’una altra donant morta. Així, es van documentar 461 categories de cèl·lules del cervell i els més de 3.000 subtipus esmentats anteriorment.
Les neurones varien tant entre les regions del cervell que els científics, sorpresos, apunten que poden tenir no només funcions sinó desenvolupaments diferenciats. Les proporcions de neurones i d’altres cèl·lules, a més, varia a cada regió i hi ha cèl·lules que només es poden trobar a indrets concrets del cervell. El tronc de l’encèfal, per exemple, té un número especialment alt de tipus de neurona diferents, mostrant una complexitat que els investigadors no s’esperaven.
L’estudi dels gens pot ajudar en el diagnòstic i tractament de trastorns
Els estudis també han aprofundit en altres aspectes, com els mecanismes de regulació i expressió genètica d’aquestes cèl·lules, analitzant marcadors químics que activen i desactiven gens en més de mig milió de cèl·lules. Gràcies a això s’ha aconeguir identificar gairebé 200 tipus de cèl·lula i que, a més el mateix gen en el mateix tipus de cèl·lula pot tenir característiques diferents segons la regió del cervell on es troba.
Els mecanismes d’activació i desactivació de l’expressió genètica són importants perquè poden ajudar tant a diagnosticar problemes neurològics com, fins i tot, a desenvolupar tractaments. De fet, dins d’aquest grup d’estudis, s’han identificat relacions entre alguns tipus de neurones i alguns trastorns neuropsiquiàtrics com el trastorn bipolar, la depressió o l’esquizofrènia.
