D’on prové la bellesa? Sabem que veure coses boniques activa el sistema de recompensa del cervell, però com ho fa aquest organ per transformar les senyals visuals en una idea estètica plaent? Com identifica, crea o percep la bellesa, la nostra ment? A Alemanya, un equip de l’Institut Max Planch per a l’Estètica Empírica ha investigat aquest afer, com ho fa el nostre cervell per passar de veure un paisatge a sentir-ne l’impacte estètic, i ho han publicat a la revista ‘Frontiers in Human Neuroscience’.
Per al seu estudi, els científics van ensenyar vídeos de paisatges a 24 persones i van mesurar la seva activitat cerebral mentre els veien i els valoraven amb un aparell de ressonància magnètica. Tot i que s’esperaven que les senyals estètiques es limitessin al sistema de recompensa del cervell, van veure que ja eren presents a les àrees visuals mentre veien els vídeos. Les zones activades van ser al costat de regions que serveixen per reconèixer trets físics en pel·lícules, com ara la distribució de l’escena o la presència de moviment. Això pot inrdicar que hi ha una forma elemental, primària, de percepció de la bellesa, i que quan veiem una cosa fora de les nostres expectatives, algunes parts del cervell generen una reacció positiva. La combinació de totes aquestes senyals plegades podria ser el que crea una experiència estètica agradable.
Les dades recollides per aquest estudi no només contribueixen a millorar la nostra comprensió de la bellesa sinó que també poden ajudar a entendre com afecten al nostre benestar les interaccions amb l’entorn natural. Així, es podrien fer servir els resultats en tots els camps on la relació entre les percepcions i les emocions és important, com en la salut o la intel·ligència artificial.
