Una glaciació desconeguda fins ara va expulsar d’Europa els primers humans que hi van arribar. Aquest és el descobriment que ha fet un equip d’investigadors de Corea del Sud després d’analitzar mostres obtingudes de la costa de Lisboa, a Portugal. Tal com expliquen en un article a ‘Science’ els resultats revelen una caiguda sobtada de les temperatures de més de 5ºC que es desconeixia i que va fer que, després de marxar, els nostres avantpassats triguessin 200.000 anys a tornar a poblar el continent.
Una caiguda de les temperatures que va glaçar Europa
Fins ara, es creia que a Europa hi havia hagut humans de manera ininterrompuda des de fa un milió i mig d’anys. No obstant això, les anàlisis dels sediments i les simulacions per ordinador amb les dades obtingudes mostren que, fa 1,1 milions d’anys, les temperatures van caure molt per sota de 0ºC a moltes zones del continent, inclosa la Mediterrània, que normalment és més càlida. Unes temperatures que requerien mitjans per escalfar-se, roba d’abric i capacitat d’aconseguir menjar en circumstàncies molt adverses.
Pel que sabem, els humans d’aquell moment encara no tenien cap d’aquestes possibilitats. De fet, pel que sabem, ni tan sols controlaven el foc, de manera que les condicions extraordinàriament fredes i seques d’Europa i la poca disponibilitat d’aliments devien ser una amenaça enorme per a la supervivència dels ‘Homo erectus’, que havien arribat al continent a través de l’Orient Mitjà fa aproximadament 1,4 milions d’anys i que s’havien instal·lat a la península Ibèrica.
Una explicació a la manca de restes durant 200.000 anys
El registre arqueològic, de fet, no només dóna suport a aquesta hipòtesi sinó que, fins i tot, podria ser aquest nou estudi el que resolgués un dels misteris que envolten les restes trobades fins ara dels primers humans d’Europa: entre fa 1,1 milions d’anys i fa 900.000 anys, hi ha una manca de restes molt curiosa i a més, quan els humans ‘repareixen’ als jaciments després de 200.000 anys desapareguts, els qui trobem ja no són els ‘Homo erectus’ sinó una espècie més avançada, els ‘Homo antecessor’.
És possible que aquesta nova espècie estigués més preparada per resistir el fred, especialment si tenim en compte que, malgrat que va arribar després de la fi d’aquesta glaciació, se n’han trobat restes fins i tot a l’actual Anglaterra. Potser s’hi havien adaptat, amb alguns avenços a l’hora d’aconseguir aliments o protegir-se del fred, o fins i tot podrien haver evolucionat acumulant més greix corporal com a aïllament o més pèl.
En qualsevol cas, va ser a partir d’aquell moment que, ara sí, els humans van començar a viure de manera ininterrompuda a Europa. L”Homo antecessor’, de fet, podria ser un avantpassat dels neandertals, que se sap que ja vivien a Europa fa 400.000 anys, el moment en què va aparèixer a l’Àfrica l”Homo sapiens’, l’humà modern, que després d’un llarg viatge va arribar al Vell Continent fa uns 55.000 anys i va conviure amb els seus cosins fins que es van extingir.
