Quan els primers humans moderns van arribar a Europa, van dur la tecnologia dels arcs i les fletxes al continent. Això afirma un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Science Advances’ i que presenta les mostres més antigues de l’ús d’aquesta arma fora d’Àfrica, unes restes de fa 54.000 anys descobertes al sud de França.
Concretament, la troballa s’ha fet a l’anomenada Grotte Mandrin, a la vall del Roina. Allà, on es creu que van viure els primers ‘Homo sapiens’ que van arribar a la regió, s’han trobat més de 300 puntes de fletxa i de llança. Gairebé 200 d’elles tenien marques d’impacte, cosa que fa pensar als investigadors que s’havien fet servir i que, després, havien estat recuperades.
Un possible avantatge davant dels neandertals
En el moment de l’arribada dels ‘Homo sapiens’ a Europa, els neandertals ja feia molt de temps que hi vivien. És possible, però, que l’ús d’una tecnologia com la dels arcs i les fletxes donés als nostres avantpassats un avantatge que contribuís, entre altres factors, al declivi i la desaparició dels nostres cosins evolutius, que van extingir-se fa aproximadament 40.000 anys.
Les proves demostren la seva gran efectivitat
Les puntes tenien mides diferents, d’entre 1 i 6 centímetres, i els investigadors van fer-ne rèpliques per mirar de comprendre’n millor el funcionament. Es van provar de llençar de diverses maneres –a mà, amb un propulsor, amb arc…– contra una cabra morta. En el cas de les puntes més petites, fer servir un arc aconseguia una penetració molt més gran. Algunes d’elles fins i tot van aconseguir travessar la cabra sencera, indicant que, efectivament, eren puntes de fletxa, no pas puntes de llança molt petites.
Així, aquestes puntes de fletca és molt probable que es fessin servir per caçar animals relativament grossos com cèrvols, cavalls o bisons, les restes dels quals han estat trobades a la cova. A més, però, no es pot descartar que també es fessin servir per atacar altres humans.
Una tecnologia clau importada d’Àfrica
La tecnologia dels arcs i les fletxes ja era present a l’actual Sud-àfrica fa 64.000 anys, i es creu que va suposar una revolució enorme en la història humana. A Europa, però, fins ara no se n’havia trobat cap exemple que tingués més de 12.000 anys d’antiguitat. Trobar-lo a la Grotte Mandrin, a més, és especialment interessant perquè és un jaciment arqueològic que havia estat ocupat alternativament per humans moderns i neandertals, mostrant que les dues espècies havien conviscut i, també, que els nostres avantpassats van arribar a Europa abans del que es pensava.
Justament, el fet que els neandertals haguessin viscut a la cova quan ja ho havien fet humans moderns fa pensar que devien entrar en contacte amb la tecnologia dels arcs i les fletxes. No obstant això, les restes trobades fins ara indiquen que van continuar fent servir les seves tecnologies tradicionals, amb llances i eines de pedra, en comptes d’adoptar aquesta millora. Un fet que, potser, va contribuir a la seva desaparició.
