Els mamífers placentaris, els avantpassats dels humans, els cànids i els felins, entre d’altres, ja existien abans de l’extinció dels dinosaures. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors després d’una anàlisi en profunditat del registre fòssil que, en un article publicat a ‘Current Biology’, demostra que van conviure durant un temps amb els ‘llangardaixos terribles’.
L’enigma de l’origen dels placentaris
L’extinció massiva del final del Cretaci va resultar en la mort de tots els dinosaures excepte els avantpassats dels ocells. Si en aquell moment ja hi havia mamífers placentaris o no, però, és un debat que fa anys que durava, amb alguns científics pensant que no van evolucionar fins després d’aquest esdeveniment catastròfic. Això és perquè, al registre fòssil, només se n’han trobat a roques de menys de 66 milions d’anys, és a dir, després de la caiguda de l’asteroide.
Les dades apunten a un origen anterior a la caiguda de l’asteroide
Les dades moleculars, però, fa temps que indiquen que el grup és més antic. En aquest treball, un equip de paleobiòlegs ha fet servir anàlisis estadístiques per determinar que, efectivament, els mamífers placentaris van aparèixer abans d’aquesta extinció massiva i que, després d’ella, van començar a diferenciar-se els grups que coneixem a dia d’avui, ja que van trobar un món més amable per diversificar-se.
Els científics van recollir moltíssimes dades de fòssils de mamífers placentaris fins als més antics, poc després de l’impacte. Amb aquesta informació, i observant els patrons d’origen i extinció dels diversos grups, s’ha pogut fer un càlcul aproximat del moment en què van aparèixer els placentaris, avantpassats dels humans, els conills i les llebres i tant els gossos com els gats.
Efectivament, sembla que va ser abans de l’extinció dels dinosaures per bé que, després d’aquesta, es van diversificar ràpidament, probablement per la desaparició de la competència més gran que tenien per dominar la superfície de la Terra.
