Un equip d’investigadors australians ha fet servir dues espècies de formiga per resoldre un dubte força antic de l’estratègia militar: si és millor tenir un gran número d’efectius febles o un número més petit d’unitats poderoses. En un article publicat a ‘PNAS’, els científics expliquen quins experiments han dut a terme i quines conclusions els han permès treure, en un pas per resoldre el dilema de si són millors els números o la força.
Des de fa temps, els dubtes sobre les millors estratègies de guerra en humans s’han adaptat als conflictes entre altres espècies, amb una atenció especial als insectes socials, que poden mobilitzar grans exèrcits. Fa anys, un estudi semblant va proposar que trobar l’equilibri entre números i força depenia en part de l’entorn, ja que els més complexos afavorien forces més petites i capaces mentre que els més simples afavorien el desplegament de quantitats enormes de tropes febles.
Una primera prova amb l”Age of Empires II”‘
Ara, però, els científics ho han posat a prova empíricament, en un experiment que comença amb una frase impactant: “Per il·lustrar els efectes potencials de la complexitat ambiental en un combat de grup en un escenari ideal, primer hem creat batalles simulades fent servir el videojoc d’estratègia en temps real ‘Age of Empires II’“. Un inici amb simulació que és sorprenent però potser no tan fiable com les formigues.
En aquesta prova, els investigadors van fer combatre Cavallers Teutònics d’Elit, la unitat individual més poderosa del joc, contra l’Espadatxí a Dues Mans, una unitat genèrica. Els primers vencien sempre els segons en l’u contra u, i fins a quatre contra u; a partir de cinc contra u, els espadatxins vencien sempre.
Després van començar a provar escenaris on nou cavallers d’enfrontaven a un número variable d’Espadatxins. En un entorn simple, en un 50 contra 9 els cavallers perdien sempre però en canvi, en entorns complexos, en podien vèncer fins a 70. Així doncs, la supervivència de les unitats més febles en terrenys senzills semblava funcionar com a la teoria enunciada abans.
Un experiment real amb formigues
Tot plegat, però, continuaven sense ser dades reals, de manera que els investigadors van triar dues espècies de formigues per fer un experiment real. La primera és la formiga argentina, considerada la pitjor del món. Són uns insectes relativament petits, d’uns 2mm de llargada, però que formen colònies enormes amb moltes reines, creant exèrcits nombrosíssims. Les van oposar a la formiga de la carn australiana, que és quatre cops més llarga i pesa moltíssim més. Cap de les dues espècies, a més, no té guerreres, de manera que qui combat són les obreres.
En combats individuals les formigues argentines sovint ni intentaven enfrontar-se a les australianes, de manera que no es va poder saber quantes formigues petites calien per matar-ne una de grossa. Així doncs, els investigadors van decidir continuar i provar-ho amb grups cada cop més grans per veure què passava.
En aquest cas, van veure com, en posar 20 formigues de la carn a enfrontar-se a entre 5 i 200 formigues argentines, les darreres sempre perdien però, a més número, més de les seves oponents aconseguien matar. Una xifra que, això sí, augmentava més a poc a poc en terrenys complexos que no pas en simples. Així doncs, sembla que els resultats són consistents tant amb les simulacions amb l”Age of Empires’ com amb les teories enunciades anteriorment.
