Un estudi ha arribat a la conclusió sorprenent que, malgrat el que diu l’imaginari popular, els cavalls de guerra que muntaven els cavallers medievals no eren, en realitat, més grans que els ponis de l’actualitat. En un treball publicat a la revista ‘Journal of Osteoarchaeology’, un equip de científics de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra, afirmen que els cavalls anglesos de l’Edat Mitjana eren molt més petits que els actuals, malgrat la seva importància cabdal en les batalles.
Per comparar els cavalls actuals i els que es feien servir fa tants segles, els investigadors van analitzar i comparar gairebé 2.000 ossos de cavalls anglesos, trobats en més de 170 jaciments arqueològics diferents i que havien estat datats entre els anys 300, durant la dominació romana, i 1650, durant les guerres civils que van afectar les Illes Britàniques durant el govern d’Oliver Cromwell.
Segons sembla, els cavalls dels saxons i els normands, durant l’Alta Edat Mitjana, no feien més d’un metre i mig d’alt en cap cas, una mida que actualment els faria ser considerats ponis. De fet, entre el segle V i el XII els cavalls fins i tot es van encongir. En aquella època, doncs, i durant força segles, un cavall de la mida dels actuals hauria estat considerat una bèstia gegantina.
La conclusió, tenint en compte que els cavalls de guerra devien ser els més grossos i que, per tant, els de tir devien ser encara més petits, és que la selecció artificial feta amb aquests animals donava molta més importància al temperament i a les característiques que els feien més aptes per a la guerra més enllà de la mida. Així doncs, tot i el que el cinema ens pugui haver posat a la imaginació, les batalles entre cavallers medievals devien haver estat, des del nostre punt de vista, molt menys espectaculars que no ens pensàvem, amb lluites aferrissades igual però molt més a prop del terra.
