L’erupció de 2022 del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha’apai, a Tonga, va ser la més potent que hi ha hagut al nostre planeta des de fa més d’un segle. Segons els darrers càlculs, publicats a ‘Science Advances’, l’explosió submarina que es va produir va ser de 15 megatones, una potència superior a la de la majoria de bombes atòmiques que s’han fabricat fins ara.
De fet, caldria anar a l’explosió del volcà Krakatau, que el 1883 va fer desaparèixer part de l’illa del mateix nom i va causar la mort de més de 35.000 persones. En aquest cas, però, com que l’explosió va ser submarina, es va generar un megatsunami amb onades de fins a 45 metres d’alçada a la costa de l’illa de Tofua i fins a 17 metres a Tongatapu, l’illa més poblada del país.
Onades que van arribar a 85 metres d’alçada en un minut
El volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha’apai forma part de la cadena d’illes de Tonga i és resultat de la convergència de les plaques tectòniques Pacífica i Indoaustraliana. Les darreres anàlisis sobre la potència de l’erupció s’han fet combinant imatges per satèl·lit, mapes amb drons i observacions de camp, mostrant com la poca profunditat i la ‘geografia’ complexa de la regió va donar forma a onades que van arribar als 85 metres d’alçada durant el primer minut després de l’explosió.
Una combinació de sort i preparació va evitar un cataclisme
No obstant això, les morts a causa d’aquest tsunami enorme van ser molt poques. Això té diverses explicacions, com ara l’indret on va tenir lloc, els efectes de la pandèmia de Covid-19, que encara es notaven, i també els esforços que s’han fet a Tonga durant els darrers anys per tenir sistemes d’alerta i plans d‘evacuació i contingència per si es produïa un cas com aquest. I no obstant això, la casualitat o la sort que el tsunami no anés cap a llocs més poblats i més propers també hi va jugar un paper important. És per aquesta raó que els dades obtingudes haurien de servir per millorar les estratègies de cara al futur.
