Un equip d’investigadors liderats per la universitat parisenca de La Sorbona ha anunciat que ha fet un nou descobriment que mostra una vegada més el gran geni de Leonardo da Vinci. En un article publicat al ‘Journal of the American Chemical Society’, afirmen que han detectat un compost químic a la ‘Mona Lisa’ que es feia servir perquè la pintura s’assequés més ràpid però que, fins ara, no s’havia trobat mai a cap obra anterior al segle XVII.
Els científics, de fet, es plantegen la possibilitat que Da Vinci fos l’inventor d’aquesta tècnica. Així, als seus talents com a pintor, enginyer, dibuixant, anatomista, físic… és probable que hi haguem d’afegir el de químic, i un de molt avançat al seu temps.
La plumbonacrita, un mineral que es creia desconegut al segle XVI
Fent servir la difracció de raigs X i l’espectroscòpia d’infraroigs, els investigadors han detectat un mineral molt rar, la plumbonacrita, a la capa base de la Gioconda, un material que havia estat identificat en obres molt més tardanes com, per exemple, les de Rembrandt.
Aquest mineral es forma quan els òxids de plom es combinen amb l’oli, una barreja que, al segle XVII, se sap que es veia servir per ajudar la pintura a assecar-se. Detectar-ne la presència a la Mona Lisa, però, que va ser pintada a principis del segle XVI, fa pensar que Leonardo da Vinci podria haver estat l’inventor d’aquesta tècnica, avançant-se moltíssim al seu temps.
La Gioconda, com moltes altres pintures del segle XVI, es va pintar sobre un panell de fusta amb una capa base gruixuda. Aquí és on, segons els científics, Leonardo da Vinci va barrejar pols d’òxid de plom i oli de lli per a crear la capa de pintura necessària per aquesta capa d’imprimació, fent, probablement sense saber-ho, que es formés plumbonacrita.
Da Vinci ja l’havia fet servir abans de la Mona Lisa
Una altra obra de Da Vinci, El Sant Sopar, que és una mica anterior a la Mona Lisa, també conté aquest mateix compost químic, per bé que en aquest cas el mural va ser pintat en una paret i no sobre fusta. Això fa pensar que, probablement, va experimentar sobre tot tipus de superfícies i amb materials diferents per buscar noves tècniques per millorar la seva pintura, aconseguint resultats que ens continuen sorprenent a dia d’avui.
