Durant l’edat mitjana els Zanj, un grup d’esclaus provinents d’Àfrica van construir un gran sistema de canals que abastava gairebé 800 quilòmetres quadrats i que es feia servir per regar l’agricultura a prop de la ciutat de Bàssora. Tot i que ja no s’utilitzin les seves restes encara són ben visibles a l’actual Iraq. Un dels aspectes que més destaquen són les prop de 7.000 crestes artificials que es veuen a simple vista i que fins ara mai ningú s’havia preguntat si va ser construït durant la rebel·lió dels Zanj al segle IX.
Un nou estudi sembla proporcionar informació sobre la seva construcció i la seva relació amb la revolta dels Zanj. Per poder descobrir si va ser construït durant aquesta rebel·lió un grup d’investigadors van recol·lectar i datar mostres de sòl de quatre de les crestes i van utilitzar la datació per luminescència òpticament estimulada (OSL), una tècnica que serveix per estimar quan el sòl va estar exposat per última vegada a la llum solar. Els resultats de la investigació mostren que es van construir en algun moment entre finals del segle IX i mitjans del segle XIII dC, un fet que podria concordar amb la rebel·lió dels Zanj, tal com es recull a la revista científica Live Science. Peter J. Brown, primer autor de l’estudi i arqueòleg de l’Institut Radboud de Cultura i Història als Països Baixos i la Universitat de Durham al Regne Unit explica que “l’estreta datació entre algunes de les crestes i l’època de la rebel·lió fa molt probable que els que hi van participar participessin en la creació d’algunes d’aquestes característiques”.
La rebel·lió dels Zanj
Fa prop de 1.200 anys a l’Iraq hi habitaven els Zanj, uns esclaus provinents d’Àfrica. Entre el 869 i el 883 dC, quan l’Iraq formava part del Califat Abbàssida (750-1258 dC), aquests esclaus es van alçar contra els seus amos i van desestabilitzar la regió, segons indiquen textos històrics. De fet, no hauria estat l’única insurrecció dels Zanj, ja que diversos textos documentals assenyalen que 200 anys abans, entre el 689 i el 690 i entre el 694 i el 695, ja es van rebel·lar contra la seva esclavitud. Ambdues rebel·lions, però, van ser ràpidament sufocades i no va ser fins a la tercera revolta, la del segle IX, que la seva insurrecció va mantenir-se en el temps obligant als governants d’aleshores a reprimir amb força els aixecaments. De fet, l’estudi assenyala que aquesta tercera revolta va ser extremadament important perquè va acabar “desencadenant més d’una dècada de disturbis fins que el Califat Abbàssida va recuperar el control de la regió”.
