Un equip d’arqueòlegs egipcis i alemany ha anunciat a través d’EurekAlert el descobriment de noves sales en una part enrunada de la Piràmide de Sahura, a Egipte. Aquest monument, relativament poc conegut en comparació especialment amb les famoses piràmides de Giza, conté els gravats decoratius més rics de l’Antic Egipte i també algunes innovacions arquitectòniques que la fan especialment rellevant per als experts.
Una piràmide del segle XXV abans de Crist
Aquesta piràmide, que data de la Cinquena Dinastia, va ser construida per ordre del faraó Sahura, “El proper a Ra”, que va regnar durant uns 15 anys a principis del segle XXV abans de Crist. En comptes d’alçar-la a Saqqara o a Giza, on ja hi havia les piràmides que continuen sent més conegudes a dia d’avui, ho va fer a un indret anomenat Abusir, on el pare de Sahura, el faraó Userkaf, havia construït un temple al Sol.
Una construcció amb materials barats però grans innovacions
Tot i que més petita que els grans monuments dels seus avantpassats i feta amb uns materials més barats, senyal del declivi dels constructors de les piràmides i un factor clau que explica el seu mal estat de preservació, la piràmide de Sahura es va fer cèlebre entre els arqueòlegs per dues raons principals. En primer lloc, els seus gravats decoratius en relleu no tenen comparació en l’art de l’Antic Egipte; en segon lloc, conté moltes innovacions que van continuar sent fetes servir durant moltíssim temps, com ara les columnes palmiformes.
El temps va castigar-ne molt les restes
Els materials barats amb què va ser construïda, però, van fer que gran part de l’estructura s’hagués ensorrat quan, el 1836, l’arqueòleg britànic John Shae Perring va entrar per primer cop a la cambra funerària de Sahura, on va trobar restes d’un sarcòfag i va documentar la presència d’un passadís bloquejat, suggerint que, potser, hi havia més sales a l’altre cantó. Tot es trobava en tan mal estat, de fet, que van haver de passar més de 40 anys perquè algú més hi excavés.
Els treballs recents han permès fer grans troballes
Finalment, el 1994, es van començar les tasques de restauració de la piràmide i de tota la necròpoli d’Abusir, coa que va permetre recuperar-ne els camins i descobrir blocs de pedra que eren enterrats sota la sorra i que contenien els relleus gravats que li han donat fama. No ha estat fins ara, però, que se li ha pogut donar la raó després de desenrunar el passadís, que conduïa a diverses sales. A més, l’ús d’escàners en tres dimensions fent servir làsers ha permès, fins i tot, elaborar un mapa de l’interior d’aquests espais i conèixer com són.
Aquest projecte, iniciat el 2019, va començar amb la neteja de les zones interiors i les tasques per estabilitzar la piràmide i impedir que continuí enrunant-se. Això va incloure, per exemple, substituïr les parets ensorrades de l’avantcambra per murs que la sostinguin i també netejar la runa, cosa que va permetre veure clarament el passadís de què ja havia parlat Perring fa gairebé un segle i les vuit habitacions que hi ha a l’altre costat.
El descobriment d’aquesta zona de magatzem canvia completament la manera com s’entén l’arquitectura de les piràmides de l’anomenat Reialme Antic, ja que indica que Sahura podria haver estat la primera en adoptar aquestes innovacions, adoptades pels seus successors.
