Un dia com avui de fa un segle, el 4 de novembre de 1922, l’arqueòleg anglès Howard Carter i els excavadors que treballaven per a ell van trobar un graó tallat a la roca en una part poc explorada de la Vall dels Reis, a Egipte. Era l’acte inicial del descobriment de la tomba de Tutankhamon, un dels faraons més coneguts de l’Antic Egipte i la mòmia del qual, enterrada en un sarcòfag fabulós, és la més cèlebre entre el gran públic.
Tres setmanes després, el 23 de novembre, les excavacions havien destapat les escales i arribat fins a l’entrada de la tomba que, ara sí, es va poder descobrir a qui pertanyia. Tutankhamon va ser un monarca menor, un dels darrers de la XVIIIa Dinastia, marcada per l’anomenada ‘heretgia d’Amarna’, una revolució religiosa que va començar i acabar amb el regnat del seu pare, Akhenaton, en el que va ser el primer intent de la història d’instaurar un culte monoteista, en aquest cas al déu Aton, el Sol.
L’hereu de l’heretge més gran de l’Egipte faraònic
Coronat com a Amenhotep IV, el faraó va reformar la religió estatal d’Egipte, va canviar-se el nom i va alçar la ciutat d’Amarna, la seva nova capital enmig del desert, on va regnar amb la seva esposa Nefertiti. Quan va morir, però, els sacerdots d’Amon, l’antic déu principal del panteó egipci, van recuperar el poder. Després que el seu mig germà també morís, el 1334 abans de Crist l’hereu del tron, Tutankhaton, va ser rebatejat com a Tutankhamon.
Una mort prematura i una condemna a l’oblit
Va regnar durant només uns 8 anys, dels 10 fins a finals de l’adolescència i, com el seu pare, va desaparèixer de pràcticament tots els registres com a senyal de l’heretgia de què, sense voler, havia pres part. Aquest abandó va fer que les bones condicions en què es va trobar la seva tomba el convertissin en el faraó més famós d’Egipte i, alhora, que hi hagi molts misteris que continuen envoltant la seva vida. Sobre la seva mort, tan jove, s’han construït teories sobre si era coix –amb versions contradictòries sobre l’existència i l’abast d’aquest defecte-, sobre si va morir de malària o d’alguna malaltia genètica…
Les peces de la tomba podran veure’s per fi
Durant anys, els excavadors de Carter van registrar i retirar més de 6.000 peces de les quatre cambres de la tomba. Entre elles, és clar, hi ha la seva màscara mortuòria d’or, probablement l’objecte més conegut de l’Antic Egipte. No obstant això, moltes de les altres duen pràcticament un segle amagades en magatzems… però ho estaran poc temps. Segons les autoritats egípcies, un cop s’inauguri el Gran Museu Egipci, a prop de les Piràmides de Giza, 5.400 d’aquests objectes hi seran exposats
