El descobriment d’excrements de fa milers d’anys a un jaciment prehistòric al costat del monument de Stonehenge, a Anglaterra, ha permès saber de què s’alimentaven els seus constructors. Curiosament, sembla que els menuts eren una part força important de la seva alimentació, i també s’ha descobert que com a mínim alguns vilatans tenien paràsits, tal com ha explicat un equip d’investigadors en un article a la revista ‘Parasitology’.
Una gran deixalleria
Els copròlits, com s’anomenen els extrements fossilitzats, van ser trobats al jaciment de Durrington Walls, a menys de 3 quilòmetres de Stonehenge. Allà hi ha les restes d’una vila de fa aproximadament 4.500 anys, quan es va construir part de l’enorme monument megalític, i s’hi ha trobat l’indret on llençaven les deixalles, inclosos els excrements. No totes les restes pertanyien a humans, sinó que també n’hi havia que eren de gos.
Una porta oberta a l’alimentació i la salut dels constructors de Stonehenge
Tant humans com animals compartien el mateix problema amb els paràsits, probablement perquè els segons s’alimentaven de les sobres dels primers. Els copròlits contenien ous de capillàrids, un grup de nematodes. De la presència d’aquests ous de paràsits se’n pot deduir que les persones de l’època menjaven o bé crus o bé massa poc cuits els pulmons i els fetges dels animals, que podien estar infectats i anar a parar directament al seu aparell digestiu.
El fet que aquests nematodes infectin bestiar boví i altres remugants també dóna informació molt valuosa sobre què menjaven però podria despistar: entre els detritus d’aquella població, el 90% dels 38.000 ossos trobats eren de porc, i només un 10% de bestiar boví. Entre l’enorme quantitat d’ossos i les restes de ceràmica que s’hi han trobat, els investigadors pensen que en aquella vila es feien grans festes, probablement durant la construcció de Stonehenge.
