Els grups de caçadors-recol·lectors que vivien a les ribes del riu Haine, a l’actual Bèlgica, fa 31.000 anys, ja feien servir propulsors per a llençar llances i ser més efectius a l’hora d’abatre les preses. Això ha descobert un equip d’investigadors que, en un article a ‘Scientific Reports’, informa que ha trobat proves de l’ús d’aquesta arma de llarga distància, la més antiga de la seva mena que s’ha trobat mai i que endarrereix en 10.000 anys el primer moment en què, fins ara, sabem que els humans ja la fèien servir.
Una innovació tecnològica que va canviar les societats humanes
El propulsor va ser una gran innovació tecnològica per a la caça. Es tracta d’una arma pensada per ajudar en el llançament de llances o javelines i que pot ajudar a enviar-les a més de 80 metres de distància. Així doncs, és una arma de caça de llarga distància que, en el seu moment, devia canviar enormement la història de la humanitat, modificant les pràctiques de caça i la relació entre els humans i les seves preses, a més de la dieta dels grups que la feien servir i fins i tot la seva organització social.
Trobar-ne restes és molt difícil
És per això que saber quan es va inventar i com de ràpid es va popularitzar és tan important i un motiu de debat entre la comunitat científica. Les seves restes, a més, són molt difícils de trobar, ja que estaven fetes de fusta i, per tant, calen unes condicions excepcionals per tal que es conservin durant milers d’anys i arribin fins als nostres dies.
En general, de fet, la majoria de dades de què disposem sobre l’ús de propulsors i arcs no provenen de l’artefacte en sí sinó de puntes de projectils que s’hi han associat per les seves característiques, especialment la mida. Això, però, és un problema perquè, en general, vol dir que amb sort són suposicions ben fonamentades. Al cap i a la fi, les fletxes, els darts i les javelines poden tenir mides diferents i, sovint, els seus rangs se superposen.
Un nou mètode ajuda a confirmar l’ús d’aquesta arma
És per això que els autors d’aquest estudi van crear un mètode que combina les anàlisis balístiques i la mecànica de fractures per comprendre millor què tenien a les mans quan observaven puntes de projectil de fa 31.000 anys. Així doncs, van fer un gran experiment construint rèpliques d’aquells projectils i fent-los servir com a llances de mà, com a fletxes i també amb un propulsor. Després, examinant les fractures de les puntes en xocar amb l’objectiu, es van identificar marques característiques, que van ser comparades amb les que tenen les puntes del Paleolític.
Així és com s’ha trobat una coincidència excel·lent entre les marques dels projectils llançats amb propulsor durant els experiments i les puntes de 31.000 anys trobades al jaciment, confirmant quin era l’ús que se’n feia. A més del que suposa això a l’hora d’endarrerir el moment més antic d’ús d’aquesta tecnologia que s’ha trobat, la manera de demostrar-la pot suposar una nova manera de conèixer com es feien servir armes antigues, aplicant la tècnica a les restes trobades en altres indrets del món.
