Un equip d’investigadors xinesos ha anunciat la creació d’un mico ‘quimera’, un híbrid que conté ADN de dos exemplars diferents de la mateixa espècie. Presentat en un article a la revista ‘Cell’, els seus creadors afirmen que el seu treball podria ajudar tant a la recerca mèdica com a la conservació d’animals en perill, per bé que també ha aixecat crítiques pels dilemes ètics que planteja aquest tipus d’experiments.
Un possible camí per a estudiar malalties i recuperar espècies
El mico, que va ser eutanasiat 10 dies després del naixement, era fruit de la combinació de cèl·lules mare de macaco menjacrancs (‘Macaca fascicularis’) i d’un embrió diferent de la mateixa espècie. És el primer cas d’un primat quimera creat amb cèl·lules mare i, segons l’estudi que se’n va fer, contenia una quantitat relativament elevada de cèl·lules crescudes a partir de les cèl·lules mare i no de l’embrió.
Aquests resultats són especialment rellevants perquè les cèl·lules mare eren especialment nombroses al cervell, cosa que, segons els científics, demostra que la tècnica pot ajudar a l’hora de crear models de malalties neurodegeneratives. A més, però, també podria ajudar moltíssim a la conservació d’animals en perill si es pogués reproduir amb dues espècies diferents de primats, una de les quals estigués en perill.
Una tècnica prou coneguda
Per bé que el nom de ‘quimera’ prové d’unes criatures híbrides monstruoses de la mitologia grega, els primers ratolins quimèrics van ser creats als anys 60 i, des d’aleshores, han estat emprats habitualment en la recerca biomèdica, ja que permeten veure les interaccions entre cèl·lules normals i cèl·lules mutades, ampliant el coneixement sobre alguns processos biològics i també sobre algunes malalties.
Els ratolins, però, tenen certes limitacions, i és per això que s’ha intentat ampliar el camp d’estudi fent servir primats, que tenen una biologia molt més semblant a la dels humans i són models molt més semblants per a la recerca en malalties que ens afecten. De fet, fins i tot s’han creat embrions quimèrics mico-humà, tot i que això té unes implicacions ètiques molt complexes; i el cultiu d’òrgans humans per a trasplantaments en el cos d’altres animals també ha fet avenços molt significatius en els darrers temps.
Un mico amb una proporció elevada de cèl·lules que ‘no eren seves’
En aquest cas, els investigadors van cultivar nou línies de cèl·lules mare extretes d’embrions de mico de 7 dies i les van fer pluripotents, és a dir, se’ls va donar l’habilitat de desenvolupar-se en qualsevol tipus de cèl·lula del cos. Després, en van triar unes quantes i les van injectar en embrions de 4-5 dies de la mateixa espècie, amb un tint verd fluorescent per poder-lo identificar visualment un cop els embrions de macaco creixessin.
Dels embrions implantats, en van resultar 12 embarassos i 6 macacos que van néixer vius. De tots ells, un dels vius i un fetus avortat contenien un número significatiu de cèl·lules provinents de les cèl·lules mare, cosa que els converteix en quimeres. En el cas del mico viu, tenia entre un 21% i un 92% de cèl·lules mare als teixits, amb una mitjana del 67% en els 26 tipus de teixits analitzats.
Entrebancs i problemes ètics
El fet que la gran majoria d’embrions no en tinguessin gaires o no arribessin a néixer, però, limita les possibilitats de considerar aquest experiment un avenç important. A més, tampoc no s’ha pogut demostrar que les cèl·lules mare fossin heretables, cosa que permetria crear models per a la investigació de manera que es poguessin fer servir de manera habitual.
A més d’això, és clar, hi ha els problemes ètics sobre el benestar animal associats, especialment, a l’ús de primats. En aquest cas, l’experiment va complir amb la legislació xinesa i amb les guies internacionals sobre l’ús de primats no humans en investigació científica, segons l’equip responsable.
