El govern japonès ha autoritzat que un equip de la Universitat de Tòquio i la Universitat de Stanford (Estats Units) treballin en la creació d’embrions d’animals amb cèl·lules humanes per a transplantar-los a altres animals, segons informa la revista ‘Nature’. L’objectiu d’aquest experiment és cultivar cèl·lules humanes en embrions de rates i ratolins, amb la meta final de produir animals amb òrgans humans que puguin servir per a transplantaments a persones.
Fins fa pocs mesos, pràctiques com aquesta estaven expressament prohibides, concretament el creixement d’embrions híbrids més enllà dels catorze dies o el seu transplantament a un úter substitut. Ara, però, les autoritats nipones han publicat una nova normativa que permet no només crear embrions híbrids i transplantar-los a altres animals sinó, també, dur l’embaràs fins al final.
Els plans dels científics són a llarg termini, ja que aquestes pràctiques encara es troben en un punt força poc desenvolupat. Primer es cultivaran embrions híbrids de ratolí i humà fins els catorze dies i mig, quan els òrgans ja estan gairebé formats, i el mateix amb les rates, que triguen un dia més a arribar al mateix punt. No serà fins aleshores que els investigadors demanaran al govern del Japó poder cultivar embrions híbrids d’humà i porc fins als 70 dies de gestació. A més, un cop els rosegadors hagin arribat a la fase de permetre el sue naixement, seran controlats, especialment pel que fa al desenvolupament dels seus cervells: si les cèl·lules humanes suposen més del 30%, l’experiment serà suspès.
No obstant això, alguns experts en bioètica estan preocupats, precisament, pels cervells d’uns animals que podrien esdevenir “massa humans”, malgrat que l’objectiu dels experiments és crear altres òrgans i estan treballant en aquest sentit.
Segons els investigadors, la seva idea és crear un embrió animal que no té el gen necessari per produir un òrgan concret i injectar-li cèl·lules mare humanes induïdes, anomenades iPS. A mesura que es desenvolupi, hauria de fer-les servir per fabricar l’òrgan que li falta. Aquest experiment ja va funcionar el 2017 amb cèl·lules mare de ratolí i l’òrgan, un pàncrees, va servir per curar un ratolí diabètic. El pas a cèl·lules humanes, però, és molt més complicat, com demostra el fracàs de proves semblants amb ovelles. L’aprovació d’aquests nous experiments serà l’oportunitat de mirar de trobar una solució a aquest problema.
