L’asteroide que va causar l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys, juntament amb la de tres quartes parts de les espècies de la Terra, va aturar fins i tot la fotosíntesi. Segons explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Nature Geoscience’, les partícules de pols de roca que van sortir disparades a l’atmosfera van ocultar la llum solar fins al punt que les plantes no en van poder obtenir energia durant gairebé dos anys, trencant la cadena alimentària i jugant un paper importantíssim en la mort de tants i tants organismes.
Un impacte catastròfic
Fins ara se sabia que el sofre alliberat per l’impacte, que va crear un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre, juntament amb el sutge dels incendis forestals que va causar, va iniciar un hivern global que va refredar molt el planeta. Ara, però, els científics apunten que l’impacte va ser molt més gran del que es pensava, arribant fins i tot a impedir un procés que és a la base de tota la vida del planeta, creant una reacció en cadena d’extincions per manca d’aliment.
Un model per ordinador amb noves dades
Els investigadors van crear un model per ordinador per simular quin devia ser l’efecte de l’asteroide en el clima de la Terra, basant-se en la informació que tenim de com eren les condicions just abans. A més, també s’hi van afegir dades de mostres de sediments del jaciment de Tanis, als Estats Units, on es poden veure clarament els 20 anys posteriors al cataclisme amb un detall únic al món.
És així com es va poder determinar que la pols de silici emesa a l’atmosfera s’hi podria haver quedat durant uns 15 anys, refredant el planeta fins a 15ºC. Estudiant aquestes partícules en detall per primera vegada, es va veure que si bé el fred va tenir un efecte important en les extincions, l’aturada de la fotosíntesi és tot un assumpte a part que va ser crucial per als efectes terribles que van patir els éssers vius.
Segons sembla, en cosa de setmanes o mesos, la fotosíntesi es va parar a tot al món, un fet que va durar gairebé dos anys. Després, durant els tres o quatre anys següents, es va ecuperar completament. Entremig, però, el desastre havia estat absolut i havia afectat pràcticament tota la vida a la Terra, amb plantes i animals privats d’aliment i sotmesos a unes temperatures molt més baixes que les habituals.
