Les anàlisis d’ADN de restes de fa 6.500 anys han permès fer l’arbre genealògic de set generacions d’humans del Neolític. Publicat a la revista ‘Nature’, és el més gran que s’ha fet mai fins ara d’una família tan antiga i permet fer un cop d’ull a com eren la vida i les relacions socials d’alguns dels primers agricultors i ramaders.
Més de 120 persones enterrades al mateix indret
Tot va començar fa uns quinze anys quan, durant les excavacions a un jaciment funerari a Gurgy ‘Les Noisats’, a uns 150 quilòmetres al sud-est de París (França), entre les restes de més de 120 persones es va trobar l’esquelet gairebé complet d’una dona al costat d’uns quants ossos més que semblava que haguessin estat traslladats allà des d’una altra tomba. Gràcies a les anàlisis, ara sabem que pertanyien a un avantpassat mascle de dotzenes altres persones que també van ser enterrades al jaciment.
Europa Occidental, de fet, és plena de monuments on es van enterrar persones poderoses d’entre fa 7.000 i 4.000 anys. En aquest cas, però no hi ha cap monument ni objectes luxosos als sepulcres, i això vol dir que aquest ‘cementiri’ devia pertànyer a persones d’un estatus social més baix. En qualsevol cas, els investigadors van analitzar els genomes de 94 de les 128 persones que hi havia enterrades mirant de descobrir si estaven emparentades.
Una finestra oberta a la vida del poble ras del Neolític
Els resultats els van sorprendre: dues terceres parts dels esquelets pertanyien a una sola família, concretament a set generacions diferents. Com més a prop estaven enterrats els uns dels altres, més proper era el parentiu que els unia. El seu avantpassat comú, a més, era l’home de la tomba misteriosa, els ossos del qual havien estat moguts.
Pel que fa a la dona enterrada al seu costat, no s’ha aconseguit obtenir-ne l’ADN, però els investigadors creuen que, si és com les altres dones adultes del jaciment, és probable que no estigui emparentada amb ningú. Això, de fet, ja s’ha observat en altres jaciments prehistòrics, cosa que apunta a un comportament sociocultural consistent a que els homes es quedaven al grup familiar mentre que les dones marxaven i s’unien a altres comunitats.
Gràcies a aquest arbre geneaològic enorme, a més, també s’han pogut observar alguns trets curiosos de la vida del Neolític. Entre els germans localitzats, per exemple, tots compartien el pare i la mare, sense mitjos germans, cosa que indica que, si més no en aquell indret, les famílies eren monògames. Si això s’aplicava només al poble ras i no a les elits, però, és més difícil de determinar, però algunes altres restes de tombes més riques en altres llocs d’Europa apunta que podria ser així.
