A Euràsia, fins fa aproximadament 40.000 anys, hi van conviure dues espècies d’homínids prehumans: els neandertals, que vivien a la zona més occidental; i els denissovans, que habitaven més a l’est. El seqüenciament del genoma d’unes restes trobades a Sibèria (Rússia) l’any 2012, però, han proporcionat la prova definitiva de l’existència de casos d’hibridació entre aquestes dues subespècies d’Homo sapiens. Concretament, els fragments ossis trobats pertanyen a una jove que era filla d’una dona de neandertal i un home denissovà. Els denissovans i els neandertals són els dos parents extingits més propers als humans que habiten actualment la Terra. Tot i que la reproducció entre totes dues espècies ja era coneguda, fins ara no s’havia trobat cap resta que fos fruit d’aquestes relacions.
El descobriment s’ha pogut fer gràcies a un petit fragment d’os que formava part d’un os llarg d’una noia d’aproximadament 13 anys d’edat, segons afirmen els responsables de la troballa a l’article que han publicat a la revista ‘Nature’. Trobat a la cova Deníssova, que dóna nom a una d’aquests dos grups prehumans, les restes van ser traslladades a Leipzig (Alemanya) perquè se n’analitzés el genoma a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva.
Un dels aspectes de la seqüència genètica que els científics troben més interessant és que permet aprendre coses tant dels homes de Deníssova com dels de Neandertal. Així, els resultats els van permetre determinar que la mare era genèticament més propera als neandertals de l’oest d’Europa que no pas a un altre individu de la mateixa subespècie que, a més, havia viscut en un període anterior a la mateixa cova Deníssova. Això indica que, probablement, els neandertals van migrar de l’oest a l’est d’Euràsia milers d’anys abans de desaparèixer.
Les anàlisis fins i tot van revelar que el pare de la noia, tot i ser un home de Deníssova, també tenia, com a mínim, un avantpassat Neandertal. Amb un sol fragment d’os, doncs, s’han pogut detectar diverses interaccions entre les dues subespècies. Els científics estan molt sorpresos que, entre totes les restes d’homínids antics que s’han analitzat i dels quals s’ha seqüenciat el genoma, hagin pogut trobar un híbrid Deníssovà/Neandertal. Això també podria suggerir que, tot i que les coincidències en l’espai i el temps entre totes dues subespècies no devien ser gaires, en els casos en què va passar podrien haver-se reproduit entre elles molt més sovint del què s’havia pensat fins ara.
