MonPlaneta
Aconsegueixen que unes femelles de mosca es reprodueixin sense mascles

Per primera vegada, un equip de científics ha aconseguit induir la partenogènesi –el ‘naixement verge’, és a dir, sense mascles– en un animal que, de manera habitual, es reprodueix sexualment. Es tracta de la mosca de la fruita (‘Drosophila melanogaster’), un animal en què, segons expliquen els investigadors en un article a ‘Current Biology’, s’ha identificat i activat la causa genètica d’aquesta forma de reproducció. No només això sinó que, afegeixen, han comprovat com aquesta capacitat es pot transmetre a la descendència.

Una forma de reproducció diferent de l’habitual

Per a la majoria d’animals la reproducció és sexual, és a dir, que l’òvul de la femella és fertilitzat per l’esperma del mascle. La partenogènesi, però, és un fenomen observat en diverses espècies, amb major o menor freqüència, consistent en el desenvolupament d’un embrió a partir d’un òvul sense fertilitzar, és a dir, sense necessitat d’un mascle. Per bé que habitualment es diu que les mares es ‘clonen’, el fet és que, per bé que són genèticament molt semblants a ella, les filles no són exactament iguals.

Un fenomen provocat per primera vegada

Si normalment la partenogènesi es produeix de manera natural, és la primera vegada que es demostra que es pot provocar mitjançant l’enginyeria genètica. En el cas de la primera generació, les mosques femelles s’esperaven la meitat de la seva vida, uns 40 dies, per veure si trobaven un mascle. Si no ho feien, procedien a reproduir-se sense ell. En el de la segona, només un 1-2% de les mosques amb la capacitat de partenogènesi la duia a terme, i només en absència de mascles, com en el primer cas.

Per aconseguir donar-los aquesta capacitat, els investigadors van seqüenciar el genoma de dues soques d’una altra espècie de mosca, la ‘Drosophila mercatorum’. Una d’elles necessita els mascles per a reproduir-se mentre que l’altra, en canvi, ho fa només per partenogènesi. Així, comparant l’ADN, es va veure quins gens eren els que estaven encesos o apagats en cada cas i van poder modificar el genoma de les ‘D. melanogaster’ per veure si podien donar a les femelles l’habilitat del naixement verge.

Més notícies
Ratolí en un laboratori | UB
Un estudi en rates mascle embarassades a la Xina encén un gran debat bioètic
L'experiment consisteix a cosir mascles i femelles i veure si poden tenir fills sans
Foto d'una dona embarassada
L’esperma ajuda a “convèncer” la femella perquè accepti l’embaràs
Un nou estudi li dóna una funció molt més complexa que que se li atribuïa de simplement fertilitzar un òvul
Al regne animal sovint res no és el que sembla, especialment pel que fa al sexe
Sexe i poder al món animal: 7 exemples per repensar el que creus que saps
La natura té un reglament molt menys clar del que creiem
Les vaques frisones són conegudes per la seva alta producció de llet | Tobias Nordhausen (CC BY-NC-SA 2.0)
La Xina afirma que ha clonat 3 ‘súpervaques’ que produeixen moltíssima llet
Els mitjans estatals ho consideren un gran avenç per poder deixar de dependre de races importades

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa