La casa Christie’s tindrà, en les seves pròpies paraules, “un dels documents científics més importants del segle XX” a subhasta aquest dimarts a París. Es tracta d’un manuscrit del físic Albert Einstein amb alguns càlculs fets al principi del seu desenvolupament de la Teoria General de la Relativitat, que va ser publicada el 1915 i que, com a segona part de la seva teoria de la relativitat, va canviar completament la comprensió de la gravetat, que romania immutable des de la publicació de Principia, d’Isaac Newton, el 1687.
El document, de 54 pàgines, va ser conservat per l’enginyer suís Michele Besso, que el va ajudar a fer-los. De fet, hi ha 26 pàgines escrites per Einstein, tres que van escriure entre els dos i 25 on només apareix la lletra de Besso, tot plegat ple de càlculs, descripcions i parts que van ser tatxades. Segons sembla, els dos van mirar d’explicar una anomalia a l’òrbita del planeta Mercuri i, tot i que finalment es van adonar que s’havien equivocat, els càlculs van acabar sent corregits per Einstein i donant lloc a la Teoria General de la Relativitat.
Ara, s’espera que els papers arribin a un preu de fins a 3,1 milions d’euros perquè, com explica la mateixa casa Christie’s, Einstein no acostumava a guardar esborranys dels seus treballs i, per tant, aquests càlculs no només són d’una gran rellevància científica sinó també extraordinàriament rars. En aquests papers, Albert Einstein va començar a desenvolupar la seva teoria revolucionària i gairebé va arribar al final, però va cometre un error d’interpretació i la va abandonar.
Així doncs, tenint en compte que més endavant va reprendre els treballs i va aconseguir completar-los, aquestes primeres passes són crucials en el seu procés, i és per això que tenen una importància científica i històrica tan grans i que podrien anar parar, directament, a la llista de documents científics subhastats per més diners de la història. Serà lluny, però, del rècord: el Codex Leicester, escrit per Leonardo da Vinci a principis del segle XVI i que, el 1994, va ser comprat per Bill Gates per gairebé 31 milions de dòlars.
