El Delta de l’Ebre és un dels grans espais naturals que té Catalunya. El seu atractiu i la seva riquesa fan que sigui un dels llocs més especials del territori català malgrat que sovint Catalunya s’oblidi de la gran importància que té i l’esforç que suposa lluitar per conservar-lo. Els darrers impactes ambientals, com poden ser els temporals Glòria i Filomena o la darrera sequera porten al límit un Delta que necessita que les administracions moguin fitxa; i per això des del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya s’invertiran 116 milions d’euros per al projecte per actuar al front litoral deltaic, les aportacions de sorres a les platges més fràgils -Trabucador, Marquesa i Buda-, i l’eixamplament i obertura amb dragatge de la bocana del Fangar.

Salvar el Delta a ‘l’holandesa’
El repte de salvar el Delta és majúscul. És una zona molt exposada als temporals, una fragilitat que necessita cures constants, i per això des de la Generalitat volen aplicar el model holandès (basat en els moviments de sorra) a les platges del Delta. El primer que es farà és caracteritzar les sorres per poder deixar pas als treballs que dragaran la bocana del Fangar. L’objectiu de dragar aquesta zona és evitar que es tanqui i poder millorar la qualitat de l’aigua que s’utilitza per a l’aqüicultura.
La intervenció més important es farà a les platges que estiguin més afectades per la regressió, on s’abocaran 11 milions de metres cúbics de sorra per poder regenerar l’espai i que passi d’una amplada d’entre 20 i 30 metres a una de 100 metres. Segons va explicar el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, explica que el model holandès és el que més “s’ajusta a la tipologia de desgast, pel creixement nivell mar, del Delta de l’Ebre“. Per la seva banda, el director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, assenyala que hi ha sorra “suficient per poder-ho emprendre”.
La tècnica ‘holandesa’ no és nova, fa anys que diverses entitats ja l’estan plantejant. Holanda, Alemanya i Dinamarca mantenen un conveni en el qual cada cinc anys es produeixen moviments de sorra. És per això que la mobilització de sorres per reforçar i evitar que la línia de mar segueixi avançant és una solució més que viable. Una solució que a més complementaria una de les crisis que arrossega el Delta, l’escassa arribada de sediments que en els darrers anys s’ha patit.

El Delta, llar dels primers refugiats climàtics?
La situació de perill i regressió que travessa el Delta de l’Ebre no només afecta els animals o la fauna també és una amenaça per als catalans que tenen la seva vida, i l’activitat econòmica, establerta al Delta. En una conversa amb Món Planeta l’any 2021, Albert Pons, pagès i responsable nacional del sector de l’arròs del sindicat Unió de Pagesos, i Marcela Otamendi, copropietària del restaurant Vascos i agricultora, van denunciar aquests fets assenyalant la preocupant situació de la regressió del Delta.
Ponts lamentava que tingués “terres que fa uns anys estaven a un quilòmetre i mig del mar i avui estan a un quilòmetre”, una regressió que suposa una amenaça al mode de vida de la gent del Delta com el de Marcela Otamendi. La seva família va inaugurar el restaurant l’any 1951 i l’any 2021 es trobaven amb l’amenaça d’un desterrament; ja que part de la finca on ells han desenvolupat gran part de la seva vida es trobava submergida. La copropietària del Vascos precisament va lamentar aquest fet, el de la possibilitat que el canvi climàtic i la regressió del Delta facin ensorrar el treball de tota una vida: “Jo vull conservar el que és meu i no per propietat, sinó perquè és la meva terra, el meu hàbitat. No deixo de ser un animal que no vol marxar del seu lloc“.

Precisament, tant Pons com Otamendi posaven èmfasi en el treball que hi ha darrere del Delta de l’Ebre, el treball que fa d’aquesta zona de Catalunya un lloc especial i un treball que moltes vegades roman a l’ombra. “Aquest Delta no és tan bonic perquè sí. Està treballat per les mans d’homes i dones, moltes dones, perquè per més que ho anomenem mai quedem en equitat“, va concloure la restauradora.