L’herència genètica que hem rebut dels denissovans podria haver deixat rastres a la salut mental dels humans moderns. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que, publicat a ‘PLOS Genetics’, identifica la contribució genètica més estesa d’aquests homínids. Els investigadors apunten que la variant genètica detectada, que afecta la regulació del zinc, podria haver estat avantatjosa per a l’adaptació al fred però també va poder predisposar a patir trastorns neuropsiquiàtrics.
La sortida de l’Àfrica i la trobada amb espècies properes
Els humans moderns van sortir de l’Àfrica fa uns 60.000 anys i, quan va arribar a l’Àsia, van coincidir amb els denissovans, com també van fer amb els neandertals a Europa i aquestes dues espècies prehumanes entre elles. A més d’enfrontaments i col·laboracions, també en van sortir creuaments, i els humans moderns duem al genoma variants genètiques que es van originar en aquests homínids i que poden tenir conseqüències importants.
En aquest estudi, s’ha aconseguit identificar una d’aquestes restes genètiques, probablement una de les més esteses, per bé que no l’única, i que devia ajudar els humans moderns a sobreviure al fred però també ens podria haver predisposat a patir depressió o esquizofrènia, entre d’altres. Si s’ha pogut etiquetar aquesta variant com a denissovana és perquè és molt semblant a la trobada en aquesta espècie i no és present en els neandertals.
Una adaptació avantatjosa però amb problemes associats
Probablement, aquesta variació del gen SLC30A9 va ser beneficiosa per als humans i va ser seleccionada fins arribar als nostres dies. L’estudi de la seva funció mostra que segurament estava implicada en el transport del zinc dins de la cèl·lula. Aquest oligoelement, essencial per a la salut humana, trasllada informació de fora cap a dins de les cèl·lules com entre compartiments cel·lulars, i la seva manca causa alteracions del creixement, neurològiques i immunitàries, però ha estat poc estudiat per la falta d’eines moleculars per seguir-ne el flux.
Els investigadors van veure que la variant provoca un nou equilibri del zinc a dins de la cèl·lula, promovent un canvi metabòlic que podria ser avantatjós davant d’un clima hostil, probablement més fred. No obstant això, el transport del zinc també està implicat en l’excitabilitat del sistema nerviós i té un paper en l’equilibri i la salut mental de les persones, cosa que podria haver afectat les poblacions europees i asiàtiques.
Aquesta variant, doncs, que s’expressa a tots els teixits del cos, s’asocia a una major predisposició a algunes malalties psiquiàtriques com l’anorèxia nerviosa, el trastorn d’hiperactivitat, el trastorn de l’espectre autista, el trastorn bipolar, el trastorn obsessiu compulsiu o l’esquizofrènia. Partint d’Àsia, es va estendre a Europa i també a les poblacion natives americanes. De fet, és present a poblacions de tot el planeta, però molt menys a l’Àfrica.
