Un equip d’investigadors ha trobat un fragment del catàleg d’estrelles d’Hiparc, considerat el pare de l’astronomia, sota un còdex medieval. El també geògraf i matemàtic, inventor de l’astrolabi i la trigonometria, va ser una de les primeres persones que va fer un text d’aquest tipus, al segle II abans de Crist, i també es considera que va descobrir tant la precessió de la Terra (com trontolla sobre el seu eix) i va calcular els moviments del Sol i l a Lluna, entre d’altres. El descobriment ha estat anunciat en un article publicat a ‘Journal for the History of Astronomy’.
Tecnologia punta en un document antiquíssim
La recerca d’aquest document, de gran importància històrica, ha durat segles. No ha estat fins ara que, gràcies a la tecnologia d’imatge multiespectral, se n’han trobat unes restes escrites en grec amagades sota textos cristians en un pergamí de l’Edat Mitjana. La imatge multiespectral obté fotografies visibles en blau, verd i vermell i les combina amb els infraroigs i els raigs X per mostrar petits rastres de pigment o dibuixos o textos amagats rere capes de pintura o tinta. Així és, per exemple, com es van trobar textos ocults a quadre fragments dels Manuscrits de la Mar Morta.
En aquest cas, el fragment del catàleg es va trobar al ‘Codex Climaci Rescriptus’, originari del monestir de Santa Caterina de la península del Sinaí, a Egipte. Està format d’onze manuscrits en arameu, corresponents a l’Antic i al Nou Testament, i també en grec, només del Nou Testamnt. Són d’entre el segles VI i VIII, una època en què era habitual reutilitzar pergamins, com és el cas d’aquests.
Un descobriment casual
Si bé primer es pensava que el text anterior també era cristià, un professor d’estudis bíblics de la Universitat de Cambridge, Peter Williams, va demanar uns estudiants que estudiessin les pàgines l’any 2012, moment en què es va identificar un passatge com a part de l’obra de l’astrònom grec Eratòstenes. A partir d’aquí van començar anys d’investigacions en què es van trobar més fragments de textos sobre astronomia. Enmig s’hi va trobar les coordenades de la constel·lació de la Corona Boreal, cosa que els va sorprendre enormement.
La recerca feta darrerament ha trobat diversos indicis que el text podria ser d’Hiparc, i fent servir cartes astronòmiques han determinat que les observacions registrades de la posició de les estrelles corresponen a on eren aproximadament el 129 abans de Crist, justament l’època en què es creu que Hiparc treballava en el seu catàleg.
Una de les fonts de Claudi Ptolemeu
Així, tot i que de moment només s’han trobat aquestes coordenades, els investigadors creuen que l’astrònom va fer el mapa de tot el cel nocturn, amb unes dades que, probablement, Claudi Ptolemeu va fer servir quatre segles després al seu tractat ‘Almagest’. De fet, els investigadors apunten que els càlculs d’Hiparc eren molt més precisos que els de l’astrònom grecoegipci, amb un marge d’error de només un grau en un moment en què el telescopi encara no existia.
