Un equip internacional d’investigadors amb participació de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha trobat els que podrien ser els forats negres més propers a la Terra que s’han trobat mai. En un article publicat a ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’, els científics afirmen que n’hi podria haver uns quants al clúster d’Hyades, el més proper al Sistema Solar.
Uns objectes fascinants
Els forats negres són un dels fenòmens més misteriosos de l’Univers i estan sent estudiats per molts investigadors d’arreu del món. A més, d’ençà que el 2015 es van detectar ones gravitacionals per primera vegada, s’han pogut observar moltes fusions de forats negres, especialment quan són petits.
Les simulacions només encaixen si hi ha forats negres
En aquest treball el investigadors van fer servir simulacions per seguir el moviment i l’evolució de les estrelles de l’Hyades, que és a un 150 anys-llum de nosaltres, per tal de reproduir el seu estat actual. Els clústers oberts com aquest són grups vagament units d’estrelles que comparteixen propietats com ara l’edat i les característiques químiques.
Els resultats de la simulació van ser comparats amb les posicions i les velocitats actuals de les estrelles, que coneiem gràcies al satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea. La conlcusió és que la massa i la mida de l’Hyades només pot coincidir alhora si hi ha alguns forats negres al centre del clúster. En concret, les propietat observades es reprodueixen més acuradament en simulacions on hi ha dos o tres forats negres, per bé que si van ser expulsats fa menys de 150 milions d’anys també podrien ser semblants.
Molt més a prop que el que tenia el rècord fins ara
En qualsevol cas, els resultats apunten que els forats negres de l’Hyades o bé són a l’interior del clúster o bé molt a prop. En qualsevol dels dos casos, serien els més propers al Sol que coneixem, superant de molt el forat negre Gaia BH1. Aquest estudi és un dels molts avenços que s’han aconseguit gràcies a l’observatori Gaia, que permet per primera vegada estudiar la posició i velocitat de clústers oberts en detall i identificar amb prou confiança estrelles individuals.
