El vehicle d’exploració Perseverance de la NASA ha trobat molècules orgàniques a roques de Mart que havien rebut l’acció de l’aigua en el passat, quan n’hi havia quantitats significatives a la superfície. Malgrat que aquest descobriment no vol dir necessàriament que hi hagués hagut vida al Planeta Roig, mostres d’aquestes roques podrien ser dutes fins a la Terra per analitzar-les amb més detall i poder aprendre’n més coses.
La base de la vida
Els compostos orgànics estan formats principalment de carboni i hidrogen i són la base de tota la vida. Tot i això, són presents a gran part de l’univers, de manera que no poden ser considerats un indici directe de l’existència de vida. A Mart això és un problema perquè, tot i que l’entorn actualment és molt extrem, no sempre ho havia estat, però el fet que s’hi hagin trobat compostos orgànics no és una prova de res. De fet, no sabem si les molècules que s’hi han trobat poden ser considerades indicis de vida i, a més, no podem aïllar les molècules per examinar-les en detall sinó que, amb l’equipament que hi ha al planeta, només se’n pot aconseguir informació fins a cert punt.
Els instruments del Perseverance donen informació molt útil
En aquest sentit, però, la darrera troballa del Perseverance és un gran pas endavant. El seu instrument SHERLOC té un làser de raigs ultravioletes que fa que les molècules es tornin fluorescents, i la longitud d’ona en què brillen pot donar-nos informació sobre la seva composició. Això, juntament amb un altre dels seus instruments, anomenat Raman, ens pot permetre saber millor quin tipus de molècules hi ha, tot i que no els components exacte. No obstant això, també es pot obtenir informació espacial i, per tant, determinar quins elements són al mateix lloc i, per tant, si es van formar o dipositar alhora.
A més, les anàlisis també han permès determinar que el nivell de materials orgànics presents a la roca han anat canviant amb el temps, amb algunes capes tenint-ne fins a 10 cops més que altres. La raó d’aquesta diferència és desconeguda però, en qualsevol cas, deixa clar que la producció o dipòsit de matèria orgànica a Mart va anar canviant amb el temps.
Finalment, les dades indiquen diferències en la composició, amb senyals associades a fosfats, sulfats, silicats i potser fins i tot un perclorat i un altre que sembla, probablement d’un anell de benzè i òxids de ferro. Aquestes diferències són significatives i el fet que es relacionin amb sals diferents apunta que o bé hi havia diverses maneres com es podien crear o bé es van dipositar i preservar en condicions diferents. Moltes d’elles, a més, s’associen al dipòsit o a l’alteració química de les roques que produeix l’aigua, cosa que concorda amb la idea que els processos van canviar amb el temps.
Caldria analitzar les mostres a la Terra
Per saber exactament què estem veient, però, caldria analitzar algunes de les mostres a la Terra. És per això que algunes de les que s’han fet servir en aquest estudi han esta triades per a ser dutes al nostre planeta i treure’n l’entrellat.
