Les dades obtingudes per l’Observatori Chandra de Raigs X i el Telescopi Espacial James Webb han permès que un equip d’astrònoms trobés el forat negre més antic que s’ha observat mai. Segon expliquen a ‘Nature Astronomy’, es tracta del més llunyà que s’ha vist mai i ja estava creixent quan només havien passat 470 milions d’anys del Big Bang, que va tenir lloc fa uns 13.800 milions d’anys.
Descobert gràcies a l’efecte de la lent gravitatòria
Un cos com aquest, creuen els investigadors, podria respondre moltes preguntes sobre el cosmos, especialment pel que fa a l’aparició dels primers forats negres supermassius. Per trobar-lo, ha fet falta aprofitar l’efecte conegut com a ‘lent gravitatòria’, que es produeix quan un objecte, en aquest cas un clúster galàctic, distorsiona i amplifica la llum que pasa a través seu i ens permet observar-la malgrat la distància.
El forat negre descobert es troba en una galàxia anomenada UHZ1, que semblava que estigués a uns 3.500 milions d’anys-llum de la Terra però que, gràcies a les dades del James Webb, s’ha pogut observar que en realitat és molt més lluny, més enllà del clúster que n’amplifica la llum, a un 13.200 milions d’anys-llum de nosaltres. Per tant, és tota una mirada als primers temps de l’univers.
Diverses teories sobre com es va poder formar tan aviat
L’Observatori Chandra, gràcies també a la lent gravitatòria del clúster galàctic, va permetre detectar gas superescalfat emetent raigs X a l’interior de la galàxia UHZ1, un senyal inequívoc que, al seu centre, hi ha un forat negre que està creixent. El que cal saber ara, però, és com es va poder formar un forat negre supermassiu al cap de tan poc temps del naixement de l’univers.
Segons el nostre coneixement de la física i de l’evolució del cosmos, hi ha uns límits a la velocitat a què van poder aparèixer i créixer els forats negres després del Big Bang. Els investigadors volen saber, doncs, si el de la galàxia UHZ1 va formar-se pel col·lapse de grans núvols de gas o bé després de l’explosió d’una de les primeres estrelles massives que van existir. Si es tractés del primer cas, suposaria la demostració d’una teoria proposada el 2017, ja que seria el primer forat negre format pel col·lapse d’un núvol de gas que es descobreix.
Tenint en compte la seva massa, és molt possible que sigui així, ja que sembla que és equivalent a la de totes les estrelles de la galàxia on es troba, cosa que, segons els càlculs dels astrofísics, vol dir que és d’entre 10 i 100 milions de vegades la del Sol. Moltíssim pel poc temps que fa que existeix, cosa que dóna suport a la teoria que no és resultat de l’explosió d’una estrella.
