La Sonda Solar Parker de la NASA, que està orbitant l’astre rei del nostre sistema en una trajectòria espiral que el duu a ser cada cop més i més a prop seu, ha aconseguit descobrir quin és l’origen del vent solar. Gràcies a les dades que ha recollit, un equip d’investigadors ha pogut explicar, en un article publicat a ‘Nature’, com es generen aquests corrents de partícules energètiques que surten de la corona solar.
Un flux de plasma altament energètic que pot afectar la Terra
El vent solar és un flux de plasma que s’estén molt més enllà de la zona d’on prové, interactuant amb els planetes del nostre sistema i, fins i tot, amb l’espai interestel·lar. Pel que se sap n’hi ha de dos tipus: el més ràpid, que surt de forats als pols de la corona a velocitats properes als 800 quilòmetres per segon; i el lent, que és al mateix pla del sistema solar que la Terra i que surt disparat a uns 400 quilòmetres per segon.
Així doncs el vent solar ràpid, que és expulsat des dels pols, normalment no arriba a la Terra. No obstant això, en el moment àlgid del cicle solar, el camp magnètic del Sol s’inverteix, fent que es puguin emetre raigs de vent solar ràpid que apuntin directament al nostre planeta. Poder entendre millor aquest fenomen i els efectes que pot tenir, per tant, és molt important perquè el vent solar pot afectar tant els satèl·lits en òrbita com les xarxes de distribució elèctrica de la superfície de la Terra.
Una explicació per a la seva formació
Estudiar el vent solar és una de les missions principals de la sonda Parker. Quan va apropar-se prou al Sol, a uns 21 milions de quilòmetres, els seus instruments van començar a detectar les estructures del vent solar allà on es forma, prop de la superfície, i a capturar detalls que només es poden observar durant un instant, abans que surti disparat de la corona.
Les dades obtingudes fan pensar que els forats de la corona són els punts brillants on apareixen els raigs de vent solar i que marquen els moviments del camp magnètic cap a l’interior i cap a l’exterior de la fotosfera. Quan es creuen, movent-se en sentits oposats, es trenquen i es tornen a connectar, i és precisament això el que fa que hi hagi partícules carregades que surten disparades cap a l’espai, creant el vent solar.
De fet, la sonda Parker ha detectat partícules altament energètiques viatjant a velocitats molt més altes que el vent solar, i és això el que ha dut els investigadors a pensar que el vent solar ràpid es crea per la reconnexió de camps magnètics, que n’és la font d’energia. A mesura que el Sol continuï avançant cap al punt màxim del seu cicle, a què arribarà el juliol de 2025, l’activitat de l’estrella continuarà augmentant i, gràcies a la sonda Parker, i també a la sonda Solar Orbiter de l’Agència Espacial Europea, podrem descobrir-ne encara més coses.
