La Terra és única al Sistema Solar: d’entre tots els planetes rocosos, només el nostre té tantíssima aigua i una lluna tan gran en relació a la seva mida, prou com per estabilitzar el seu eix. Aquests dos elements no només són imprescindibles per al desenvolupament de la vida sinó que a més, segons un equip de planetòlegs de la Universitat de Münster (Alemanya), estan relacionades.
En un article publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, els científics afirmen que l’aigua va arribar a la Terra durant la formació del satèl·lit, fa uns 4.400 milions d’anys. En aquell moment, un cos de la mida aproximada de Mart, anomenat Teia, es va estavellar contra el nostre planeta i les seves restes van formar la Lluna. Tot i que fins ara es pensava que Teia s’havia originat a l’interior del Sistema Solar els investigadors de Münster afirmen que va venir del Sistema Solar Exterior i que és per això que va poder dur una quantitat tan gran d’aigua al nsotre planeta.
És força sorprenent que un planeta del Sistema Solar Interior, com la Terra, tingui tantíssima aigua. Per entendre per què és estrany cal anar als inicis de la formació dels planetes, fa uns 4.500 milions d’anys. Segons diversos estudis, la formació del Sistema Solar es va caracteritzar per la divisió dels materials en dos grans grups, uns a prop del Sol i uns altres més lluny.
Això explica, per exemple, que els meteorits que venen de més enllà del cinturó d’asteroides tinguin molta més aigua que no pas els que venen de la nostra zona del Sistema Solar. La teoria que afirma que els meteorits coneguts com a condrites carbonatades van dur aigua i compostos orgànics al nostre planeta, doncs, tot i que és més que plausible no ha acabat d’explicar mai quan i com va passar.
Els científics de Münster, en canví, sí que han respost aquesta pregunta i ho han fet gràcies als isòtops de molibdè, que permeten distingir clarament entre materials carbonacis i no carbonacis perquè un d’ells es forma, especialment, en contacte amb l’oxigen i amb l’aigua. Així, és fàcil conèixer-ne la procedència i, en examinar el molidbè de la Terra, es pot veure que una part del molibdè es va originar al Sistema Solar Exterior, especialment la que no forma part del nucli del planeta.
És per això que els planetòlegs pensen que, quan Teia va impactar contra la Terra fa 4.400 milions d’anys, provocant la formació de la Lluna, venia de més enllà del cinturó d’asteroides, ja que el seu molibdè és carbonaci. A més, tenint en compte que es calcula que la mida de Teia era semblant a la de Mart, podria haver aportat al nostre planeta prou materials carbonacis com per justificar tota l’aigua que hi ha al nostre planeta. Sense la Lluna doncs, i sense l’impacte cataclísmis que la va formar, probablement no hi hauria vida a la Terra.
