Un equip d’astrònoms ha anunciat el descobriment d’un objecte misteriós que, des de 1988, emet un pols d’energia cada 22 minuts. Presentat en un article a la revista ‘Nature’, ha estat anomenat GPM J1839–10 però els investigadors no tenen cap explicació sobre què pot causar aquest fenomen, que no encaixa amb el que sabem del funcionament del cosmos.
Tres explicacions que no encaixen
Segons expliquen, l’objecte es comporta més o menys com un púlsar, amb flaixos regulars. El problema és que, pel que sabem d’aquestes estrelles de neutrons, si anessin massa a poc a poc deixarien d’emetre i, fins ara, tots els que hem descobert ho feien com a mínim una vegada cada minut, i no cada 22 com és aquest cas. A més, la seva intensitat és variable i a vegades, quan s’espera una emissió, no ocorre, cosa que el fa encara més irregular.
A més dels púlsars, que pel que en sabem es comporten d’una manera lleugerament diferent, els científics també es plantegen la possibilitat que el que han detectat sigui un magnetar, un altre tipus d’estrella de neutrons amb un camp magnètic molt intens i procliu a esclats d’energia. En aquest cas, però, les emissions de fotons són més energètiques que les detectades i a més, com passa amb els púlsars, els magnetars també giren més ràpidament que l’objecte observat.
Una tercera possibilitat és que sigui una nana blanca amb un camp magnètic inusualment potent. En aquest cas, com que són objectes molt més grossos que les estrelles de neutrons, la seva rotació és més lenta, però cap de les que hem descobert fins ara, i són milers, es comporta de manera semblant. De fet sí que n’hi ha una que emet polsos de manera regular, però són molt menys energètics que els de GPM J1839–10.
El misteri continua
Les opcions, doncs, són ben poques. Tot i això, els investigadors afirmen que, com que els objectes com aquest són molt difícils de detectar, podria ser que n’hi hagués molts més però que no els hem descobert. Trobar-ne més seria una possible manera de resoldre l’enigma però, precisament com que són difícils de detectar, caldria una dedicació enorme. Qui sap si algun equip d’astrònoms es dedicarà a la cerca d’aquestes emissions misterioses i, amb el temps, s’aconseguirar descobrir què les origina.
