El Telescopi Espacial James Webb ha parat atenció al centre de la Via Làctia, oferint-nos una imatge increïble de què hi ha al seu cor i permetent que els astrònoms hi veiessin característiques que desconeixien fins ara. Tal com ha explicat la NASA en un comunicat, aquestes imatges poden ajudar els investigadors a ampliar el coneixement sobre els inicis de l’univers a través de l’observació de la regió més caòtica de la nostra galàxia.
Una càmera que ens duu detalls mai vistos
Un dels trets distintius del James Webb és la NIRCam, la càmera infraroja que duu a bord i que li permet observar detalls que no s’havien vist fins ara i que, en molts casos, suposen una manera de ‘mirar al passat’. En aquest cas, l’observatori va fixar-se en Sagitari C, una regió activa de formació d’estrelles que és només a 300 anys-llum de Sagitari A*, el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia.
Fàbriques d’elements pesants
La imatge que n’ha obtingut no és només d’una gran bellesa sinó que també conté moltíssima informació per als científics. Al cap i a la fi, les estrelles gegants com les que s’estan formant a Sagitari C són grans ‘fàbriques’ d’elements pesants, de manera que entendre-les és entendre com es van formar els materials que formen l’univers i que han permès, entre d’altres coses, que hi aparegués la vida.
En aquest cas, l’observació del centre de la Via Làctia amb el James Webb pot ajudar a veure quantes estrelles hi estan naixent i si les estrelles massives són més habituals al cor de la galàxia que no pas als seus braços. I gràcies a la resolució i la sensibilitat de l’observatori, s’estan veient molts detalls per primera vegada, permetent estudiar aquest camp com mai abans.
Mig milió d’estrelles
A la fotografia, de fet, hi apareixen aproximadament mig milió d’estrelles de mides i edats diferents, entre els quals hi ha un clúster de protoestrelles –una massa de gas i pols on s’estan formant astres–, entre les quals una, al seu centre, que té una massa unes 30 vegades superior a la del Sol. Així doncs, observar-les pot permetre posar a prova les teories actuals sobre la formació de les estrelles.
Unes emissions d’hidrogen que són tot un misteri
A més, però, el James Webb també ha observat emissions d’hidrogen ionitzat al límit inferior de la regió, que es correspon al ‘núvol’ de color blau que apareix a la imatge. Els investigadors encara no saben què pot haver creat aquesta quantitat enorme de gas energitzat, molt superior a la que haurien d’alliberar les estrelles joves. La manera com està distribuït, a més, també els intriga.
En qualsevol cas, els astrònoms ara disposen d’una imatge en altíssima resolució de què està passant al centre de la galàxia, una regió densa i caòtica, i podran mirar de treure l’entrellat de què causa els seus vents, raigs, radiació, emissions de material i com hi neixen les estrelles. Un camp en què encara queda moltísim per aprendre.
