MonPlaneta
Europa llança el seu observatori de matèria i energia fosques

Aquest cap de setmana, Europa va llançar el telescopi espacial Euclides, el seu observatori de matèria i energia fosques. Una plataforma d’observació des de la qual l’Agència Espacial Europea, en col·laboració amb la NASA, vol respondre una de les preguntes més grans de la ciència actual: de què està fet l’univers? Per a trobar la resposta, l’Euclides farà un mapa enorme en tres dimensions del cosmos i mirarà d’establir quines són les propietats tant de la matèria fosca com de l’energia fosca, dos fenòmens que semblen controlar la forma i l’expansió del cosmos.

Dues grans incògnites

Tot i la seva importància, no sabem pràcticament res de cap de les dues. De fet, ni tan sols les hem pogut detectar mai directament, deixant un forat gegantí al nostre coneixement que dificulta explicar els orígens de tot. Gràcies a l’Euclides, però, durant els propers anys podríem començar a fer descobertes importants, fent un gran mapa de l’univers per veure millor on som i com hem arribat fins aquí, el camí del Big Bang al que veiem actualment, de les galàxies llunyanes a la vida al nostre planeta.

Aquesta imatge tan bonica mostra una de les darreres fases de la fusió de dues galàxies | Dark Energy Camera
Aquesta imatge tan bonica mostra una de les darreres fases de la fusió de dues galàxies | Dark Energy Camera

Un observatori d’allò que no podem veure

Amb un cost d’uns 1.400 milions d’euros, l’Euclides va ser llançat de Cap Canaveral (Florida) a bord d’un coet Falcon 9 de SpaceX i viatjarà fins a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, pel costat oposat al Sol, per tenir les millors condicions per a les observacions que ha de fer durant els sis anys que, en principi, durarà la seva missió. I no són poques perquè, en teoria, són la immensa majoria de l’univers. Segons algunes teories, tot el es pot observar amb llum visible forma només el 5% de l’energia del cosmos, mentre que la matèria fosca n’és un 25% i la resta, un 70%, és energia fosca.

D’una banda, l’Euclides farà un mapa de la distribució de la matèria fosca d’aproximadament un terç de l’espai. Tot i que no la podem veure, els seus efectes gravitacionals en allò que sí que podem observar ens marquen tant la seva existència com la seva posició, i l’observatori mirarà d’obtenir-ne el màxim d’informació possible.

Imatge de l’espai profund captada pel telescopi espacial Hubble

A més, però, també hi ha l’energia fosca, una força que sembla que accelera l’expansió de l’univers però que tampoc no podem observar sinó només detectar indirectament. Així doncs, l’Euclides farà un mapa en tres dimensions de la distribució de les galàxies del cosmos buscant patrons en els grans espais buits entre elles, que permeten calcular-ne l’expansió al llarg del temps. Gràcies a això, s’espera poder resoldre preguntes com ara si l’acceleració és la mateixa a tots els indrets de l’univers o si, al contrari, canvia.

L’Euclides podria dur a grans avenços

Per bé que els investigadors ja saben que l’Euclides no els donarà totes les respostes que voldrien, el que sí que podrà serà ajudar a comprovar la validesa dels models actuals i si les teories que s’han fet els darrers anys poden explicar les observacions que faci. De fet, fins i tot podria ser que permetés desenvolupar maneres de detectar les partícules de la matèria fosca, cosa que, fins ara, ha estat impossible. Pel que fa a l’energia fosca, qui sap si també permetrà desenvolupar una nova teoria de la gravetat, una que aconsegueixi explicar tot allò que, fins ara, no s’ha pogut conèixer amb certesa.

Més notícies
Detecten l’explosió més gran que s’ha vist mai des del Big Bang
A causa de la deflagració, que es pensa que prové d'un forat negre, al clúster de l'Ofiuc hi ha quedat un forat 15 cops més gran que la nostra galàxia
El descobriment d'unes galàxies que podrien no tenir matèria fosca suposa tot un desafiament a la comprensió de l'Univers | NASA/ESA/P. van Dokkum, Yale Univ.
Uns astrònoms afirmen que han descobert galàxies que no tenen matèria fosca
Altres experts dubten que sigui possible perquè es considera un element necessari per a la seva formació
L’Univers podria tenir 1.000 milions d’anys menys del que es pensava
La comunitat científica busca una explicació a la diferència entre els 12.500 milions d'anys dels darrers càlculs i els 13.800 milions a què apunta el Telescopi Espacial Planck
El pla focal del telescopi DESI | Universitat de Barcelona
L’Instrument Espectroscòpic per a l’Energia Fosca comença a recollir dades
La col·laboració internacional té com a objectiu la construcció d'un mapa 3D de l'univers que permeti descobrir la natura d'aquesta estranya energia

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa