Aquest cap de setmana, Europa va llançar el telescopi espacial Euclides, el seu observatori de matèria i energia fosques. Una plataforma d’observació des de la qual l’Agència Espacial Europea, en col·laboració amb la NASA, vol respondre una de les preguntes més grans de la ciència actual: de què està fet l’univers? Per a trobar la resposta, l’Euclides farà un mapa enorme en tres dimensions del cosmos i mirarà d’establir quines són les propietats tant de la matèria fosca com de l’energia fosca, dos fenòmens que semblen controlar la forma i l’expansió del cosmos.
Dues grans incògnites
Tot i la seva importància, no sabem pràcticament res de cap de les dues. De fet, ni tan sols les hem pogut detectar mai directament, deixant un forat gegantí al nostre coneixement que dificulta explicar els orígens de tot. Gràcies a l’Euclides, però, durant els propers anys podríem començar a fer descobertes importants, fent un gran mapa de l’univers per veure millor on som i com hem arribat fins aquí, el camí del Big Bang al que veiem actualment, de les galàxies llunyanes a la vida al nostre planeta.
Un observatori d’allò que no podem veure
Amb un cost d’uns 1.400 milions d’euros, l’Euclides va ser llançat de Cap Canaveral (Florida) a bord d’un coet Falcon 9 de SpaceX i viatjarà fins a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, pel costat oposat al Sol, per tenir les millors condicions per a les observacions que ha de fer durant els sis anys que, en principi, durarà la seva missió. I no són poques perquè, en teoria, són la immensa majoria de l’univers. Segons algunes teories, tot el es pot observar amb llum visible forma només el 5% de l’energia del cosmos, mentre que la matèria fosca n’és un 25% i la resta, un 70%, és energia fosca.
D’una banda, l’Euclides farà un mapa de la distribució de la matèria fosca d’aproximadament un terç de l’espai. Tot i que no la podem veure, els seus efectes gravitacionals en allò que sí que podem observar ens marquen tant la seva existència com la seva posició, i l’observatori mirarà d’obtenir-ne el màxim d’informació possible.
A més, però, també hi ha l’energia fosca, una força que sembla que accelera l’expansió de l’univers però que tampoc no podem observar sinó només detectar indirectament. Així doncs, l’Euclides farà un mapa en tres dimensions de la distribució de les galàxies del cosmos buscant patrons en els grans espais buits entre elles, que permeten calcular-ne l’expansió al llarg del temps. Gràcies a això, s’espera poder resoldre preguntes com ara si l’acceleració és la mateixa a tots els indrets de l’univers o si, al contrari, canvia.
L’Euclides podria dur a grans avenços
Per bé que els investigadors ja saben que l’Euclides no els donarà totes les respostes que voldrien, el que sí que podrà serà ajudar a comprovar la validesa dels models actuals i si les teories que s’han fet els darrers anys poden explicar les observacions que faci. De fet, fins i tot podria ser que permetés desenvolupar maneres de detectar les partícules de la matèria fosca, cosa que, fins ara, ha estat impossible. Pel que fa a l’energia fosca, qui sap si també permetrà desenvolupar una nova teoria de la gravetat, una que aconsegueixi explicar tot allò que, fins ara, no s’ha pogut conèixer amb certesa.
