L’investigador i transhumanista suec Anders Sandberg és doctor en Neurociència Computacional per la Universitat d’Estocolm i investigador James Martin de l’Institut per al Futur de la Humanitat de la Universitat d’Oxford, a Anglaterra. En un article publicat a ‘The Conversation’, aquest expert es planteja com serà la humanitat si aconsegueix sobreviure un milió d’anys. La seva predicció és, com a mínim, sorprenent: un futur de cíborgs ‘posthumans’ amb petits reductes d’humans biològics que, a més, es podrien extingir per la intolerància dels seus germans ‘més avançats’.
El futur és l’extinció, l’evolució o la diversificació
El futur de qualsevol espècie, recorda Sandberg, és extingir-se, convertir-se en espècies noves o canviar seguint les mutacions i les variacions ambientals. Els humans, a dia d’avui, hem passat 300.000 del milió d’anys que, en principi, pot existir una espècie de mamífer. Així doncs, com seria la humanitat d’aquí un milió d’anys? Lluny de les idees estereotipades d’humans amb el cap gros i el cos petit, fa una mirada molt més àmplia.
Biotecnologia i traspàs de la consciència a un ordinador
Primer de tot, la biotecnologia obre un munt de possibilitats. En el futur, és possible que ens puguem fer més intel·ligents o forts mitjançant drogues, xips, modificació genètica i altres tecnologies, a més de poder pujar la nostra consciència a un ordinador. Això, és clar, sense tenir en compte el que pot arribar a fer la intel·ligència artificial pel que fa a espècies no-biològiques.
Tots aquests temes han estat molt tractats en la ciència-ficció però, com diu Sandberg, per prediccions precises “és impossible” perquè depèn de “factors aleatoris”, és a dir, idees i accions i també tecnologies i límits biològics que superen el coneixement actual. No obstant això, ell aposta perquè els humans es dividiran en diverses espècies.
Sandberg especula amb l’emulació cerebral, és a dir, la còpia d’un cervell en un ordinador, cosa que ens treuria directament del regne animal. Això, és clar, ens podria ‘assegurar’ la immortalitat i pràcticament la omnipresència. A més, reduïria les necessitats energètiques de les persones i podria “evolucionar de noves maneres”, recorda, simplement amb una actualització del programari. Alhora, les intel·ligències artificials podrien adquirir consciència i convertir-se en una altra espècie sentient.
El futur dels ‘humans inalterats’
Si bé moltes persones volen millorar la condició humana –envelliment, intel·ligència, capacitat física…– i això pot dur a noves espècies, moltes altres podrien rebutjar-ho i construir la seva identitat en base a ser humans ‘normals’, ‘purs’ o ‘inalterats’. Així, amb el temps, la humanitat es dividiria entre una o diverses espècies d’humans augmentats, o ‘posthumans’, i reductes de persones que es considerarien ‘humans de debò’.
Així doncs, al món del futur la majoria d’éssers intel·ligents podrien ser, si més no parcialment, ordinadors. Això donaria gran desavantatges als éssers físics, que es mouen al món de la matèria. Alhora, però, aquests darrers són autocontinguts i, per tant, no dependrien de cap centre de dades ni servidor per continuar existint. Els ‘humans naturals’, afirma Sandberg, podrien continuar vivint de la manera tradicional, completament diferent de la de la resta del món, com ho fan els Amish a parts dels Estats Units.
Així, la societat ‘avançada’ no tindria per què voler destruir la més ‘tradicional’, que podria viure en grups petits de manera pacífica, pròspera i fins i tot sostenible, sense necessitar res dels ‘posthumans’ que habitarien fora de les seves comunitats. Una cadena ininterrompuda des dels primers humans que, en diversos graus, rebutjarien les transformacions artificials. Si els humans biològics haguessin de desaparèixer, apunta Sandberg, seria només per “la manca de respecte, tolerància i contractes vinculants amb altres espècies”, talment com passa amb les minories a l’actualitat.
Un futur difícil d’imaginar
D’aquí un milió d’anys, conclou l’investigador, hi podria haver humans molt semblants com nosaltres, però serien molts menys i viurien en un món resilvestrat, amb molta menys necessitat d’espai per a camps de conreu i ciutats per als posthumans. Alhora, les ciutats i nuclis podrien ser molt diferents, tant pels diversos tipus d’humans avançats que encara hi visquessin com perquè haguessin estat conservats pels robots pel seu valor històric o estètic.
Lluny d’allà, sota una enorme extensió de plaques solars al Sàhara, hi podria haver “bilions de ments artificials”, amb els seus enormes centres de dades orbitant el Sol, amb “cada watt d’energia alimentant el pensament, la consciència, la complexitat i altres coses estranyes per a les quals encara no tenim paraules”.
