Vuit comarques catalanes concentraran fins al 57% de la producció d’energia renovable a Catalunya en l’horitzó del 2050, data que la Unió Europea (UE) fixa per assolir la neutralitat carbònica, és a dir, que la totalitat de la demanda elèctrica del territori provingui de fonts renovables. Així es desprèn del document, de més de 500 pàgines, anomenat Plater (Pla Territorial per al Desenvolupament d’Energies Renovables a Catalunya), que actualment es troba en fase de participació ciutadana i que ha sortit exposició pública aquest dimecres perquè s’hi puguin presentar al·legacions. Aquestes vuit comarques, situades geogràficament a la part central del Principat, són l’Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que hauran de produir conjuntament més de 21.000 megawatts entre solar i eòlica terrestre.
Si el ProenCat (Prospectiva Energètica de Catalunya) marcava les fites per als anys 2030 i 2050, el Plater detalla com arribar-hi tecnològicament i territorialment, que posa fi d’una vegada per totes a la immunitat d’algunes comarques quant a producció elèctrica eòlica i fotovoltaica d’ús comercial, com la que tenien les gironines i les pirinenques. Ara, totes les comarques hauran d’aportar la seva quota, repartida no en funció de la seva respectiva demanda o consum, sinó sota criteris eminentment tècnics i de solidaritat interterritorial. Així, mentre algunes comarques més rurals concentraran la producció eòlica (el Segrià, les Garrigues i la Terra Alta) i solar terrestre (la Noguera, el Solsonès i el Bages), les zones urbanes acumularan la producció fotovoltaica sobre teulades (el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat) en tenir més densitat poblacional. En canvi, les contrades amb menys instal·lacions seran la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Les tres a causa de la seva accidentada orografia, i les dues últimes sobretot perquè ja aporten un alt percentatge de la producció hidroelèctrica catalana a la conca de l’Ebre, que també està classificada com a energia verda. Per tant, la Generalitat, malgrat algunes queixes procedents del territori, ha dut a terme un complex exercici d’equitat posant a la balança la dificultosa equació de demanda, criteris tècnics, solidaritat i territori.
Des del sector eòlic i fotovoltaic, Eoliccat i Unefcat respectivament, valoren positivament el contingut del document pel seu caràcter planificador. Tanmateix, reclamen la no retroactivitat dels projectes que ja es troben en tramitació i més concreció sobre el mapa de les noves línies elèctriques d’evacuació i connexió.
Divisió en zones: els mapes
Per a l’any 2050, el Govern considera que Catalunya necessitarà un total de 56.289 megawatts per satisfer les necessitats del consum elèctric. D’aquesta xifra, 23.136 MW hauran de procedir de l’energia eòlica i 22.008, de la fotovoltaica d’ús comercial. Aquí hi haurem d’afegir 11.144 MW de plaques fotovoltaiques sobre les teulades d’habitatges o indústries que majoritàriament seran d’autoconsum, tot i que se’n podran vendre els excedents.
Per fer una distribució equitativa, el Plater ha dividit Catalunya en dues zones: les aptes i les no aptes per ubicar-hi aquest tipus d’instal·lacions. Per entendre’ns, aquells territoris que permeten o bé plantar-hi aerogeneradors (en funció de la força del vent, topografia i accessos) o bé posar-hi plaques solars (irradiació i orografia del terreny) amb el menor impacte ambiental i paisatgístic. Alhora, els terrenys se subdivideixen entre artificialitzats i no artificialitzats. Els primers corresponen a zones no verges, tot aprofitant infraestructures ja existents com carreteres, vies de ferrocarril, embassaments, abocadors, ports, aeroports, etcètera, adients per ubicar-hi plaques solars. Els segons són àrees no urbanitzades i que no estan afectades per cap pla de protecció natural o ambiental, ideals per a l’eòlica.
Tenint en compte aquests aspectes, el document assenyala que Catalunya disposa de 5.791 quilòmetres quadrats per a l’energia del vent i 7.233 per a la solar. I aquí es presenten els primers problemes. Si bé la superfície que presenta millors condicions per a la fotovoltaica supera amb escreix les necessitats de producció, quant a l’eòlica l’espai apropiat fa curt. En conseqüència, tota l’àrea etiquetada com a apta passarà a tenir la categoria de prioritària, qualificació que permetrà una tramitació més accelerada dels expedients de parcs eòlics, perquè d’entrada ja hauran superat el filtre de més d’un centenar de criteris. El mateix succeirà amb les superfícies artificialitzades, com ara zones degradades, edificis i aprofitament d’infraestructures, que seran de prioritat superior per radicar-hi la fotovoltaica.
Distribució de l’energia eòlica
Actualment, les comarques amb més implantació de l’energia eòlica són, per aquest ordre, la Terra Alta, les Garrigues, el Segrià i el Baix Ebre, que en conjunt produeixen el 62,2% del total català. Amb el Plater aquest llistat queda mínimament alterat, ja que les comarques amb més quota seran el Segrià (2.373 MW), les Garrigues (2.213 MW), la Terra Alta (1.792 MW) i la Ribera d’Ebre (1.745 MW).
Amb la perspectiva de l’any 2050, el Segrià haurà de multiplicar per 16 la potència seva instal·lada, les Garrigues, 12 vegades més, la Terra Alta, 4, i la Ribera d’Ebre, gairebé 38 punts més. Mentre, el Baix Ebre, que ocupa la quarta posició, passarà a la vuitena. A la part inferior de la taula se situen el Lluçanès amb 0,1 MW, el Barcelonès amb 0,5 MW i la Vall d’Aran amb 0,8 MW.
Amb tot, el Plater ja adverteix que tres comarques catalanes, totes elles a la demarcació de Lleida, hauran de contribuir amb un percentatge superior a la resta, ja que no només presenten un elevat potencial eòlic sinó que, ara com ara, disposen de poques instal·lacions. Aquestes són el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.
Per vegueries, les comarques de Lleida se situen en primera posició amb 6.715 MW, seguides de les Terres de l’Ebre amb 5.689 MW i el Camp de Tarragona amb 3.477 MW.
Quant a l’ocupació per termes municipals, hi ha tres localitats catalanes que es veuran afectades amb més d’un quilòmetre quadrat. Aquestes seran Batea (Terra Alta), on els aerogeneradors ocuparan gairebé 2 km2, Flix (Ribera d’Ebre) i Pinós (Solsonès) amb 1,2 km2. Això només representarà un escàs 1% del seu terme. En tot cas, cal tenir en compte que, en l’horitzó del 2050, els aerogeneradors seran més grans i produiran més potència.
En aquest sentit, la promotora que explota diversos parcs a la Terra Alta ha sol·licitat autorització per repotenciar-ne dos situats a Caseres i Batea, amb la substitució dels actuals 32 aerogeneradors de 1.800 kW per deu de 4,5 MW i tres de 4,2 MW de potència unitària. Els nous molins són molt més grans, amb pales de 163 metres de longitud i una alçada de boixa de 113 metres. Amb aquest canvi, es redueix considerablement el nombre d’aerogeneradors i l’ocupació dels terrenys amb una producció elèctrica més elevada, tot reduint l’impacte visual i paisatgístic.
Repartiment de l’energia solar
La producció fotovoltaica d’ús comercial a Catalunya es troba a les beceroles i haurà de fer un esforç titànic per arribar a la potència establerta en el ProenCat. De la producció actual de poc més de 400 MW s’haurà de passar a 19.400 MW en dues dècades i mitja. Les zones que més contribueixen en l’actualitat són el Segrià, amb 204 MW i, a gran distància, l’Anoia amb 47 i el Tarragonès amb 22. Una altra cosa és l’autoconsum (tant particular com industrial), en què el Principat se situa molt per sobre de la mitjana estatal, amb uns 1.600 MW en funcionament, només per sota d’Andalusia.
De cara al 2050, el rànquing comarcal l’encapçalarà la Noguera amb 2.035 MW, el Solsonès amb 1.751 MW i el Bages amb 1.682 MW. En canvi, les contrades que menys aportaran, a causa de la baixa insolació, seran l’Alta Ribagorça (29), la Vall d’Aran (32) i el Pallars Sobirà (64).
La producció fotovoltaica parteix d’una posició més avantatjosa que l’eòlica de cara al futur. El Plater ha detectat prou terreny idoni a Catalunya per cobrir les necessitats totals futures. Si les zones adients sumen 7.233 quilòmetres quadrats, les plaques solars només n’ocuparien 3.362 KM, el que possibilitarà ocupar només aquelles parcel·les amb força irradiació solar. Amb aquest escenari optimista, el Govern prioritzarà les àrees artificialitzades, fet que redundarà en una protecció més elevada d’altres tipus de sòl, com ara conreus o boscos. Per exemple, el Plater calcula que els panells flotants en embassaments podran produir al voltant de 769 MW; en pedreres i abocadors, 399 i prop de la xarxa viària i ferroviària, 319 MW més.
Respecte a la fotovoltaica en cobertes d’edificis, el document ha optat per prioritzar els territoris amb més densitat de població com el Vallès Occidental (1.090 MW), el Barcelonès (1.054) i el Baix Llobregat (876 MW). Per ciutats, Barcelona se situarà al capdavant en producció solar (768 MW), seguida a força distància per Terrassa i Sabadell. Però cap localitat catalana en quedarà fora: el Plater ha assignat diferents potències a la totalitat dels 947 municipis.
Emmagatzematge
Com que les energies renovables depenen per al seu funcionament de factors externs -vent i sol-, els tècnics han hagut de preveure com superar aquest entrebanc en dies no proclius, circumstància aliena a altres sistemes de producció elèctrica, com les centrals nuclears o les de cicle combinat. La solució, que a més dota d’estabilitat a la xarxa, exigeix emmagatzemar energia. El Plater preveu dos sistemes: les bateries i les centrals de bombament d’aigua. Les primeres hauran de produir 3.500 MW i les segones 3.734 MW.
La Generalitat ha previst ubicar les bateries en emplaçaments propers a les subestacions elèctriques i a les línies de transport i distribució per minimitzar les afectacions territorials. Respecte a les centrals de bombament, aquestes només poden funcionar al costat dels rius o embassaments. En teniu tots els detalls en aquest reportatge.
Què en diu el sector?
D’entrada, tant Eoliccat com Unefcat, que aglutinen les empreses promotores de parcs eòlics i fotovoltaics, troben positiva la publicació del Plater i el seu contingut. Això, en línies generals perquè, com afirma Víctor Cusí, president d’Eoliccat, “és una bona oportunitat perquè fins ara no hi havia una planificació clara. I ara el Plater intenta compatibilitzar la protecció del territori amb la transició energètica a Catalunya”. I Salvador Salat, codelegat d’Unefcat, afegeix, “era necessari disposar d’un document d’aquest tipus que ens permetés sortir d’aquest debat de la planificació perquè ara molts projectes no podien avançar”.
Però, en el detall, ambdós coincideixen a trobar-hi algunes mancances, sobretot respecte als punts d’accés a la xarxa, per la poca definició dels traçats de les línies de transport i evacuació, ja que no estan cartografiades. No obstant això, tant Cusí com Salat reconeixen la complexitat de desbloquejar aquest punt pel fet que el govern espanyol encara no ha tret a concurs públic l’adjudicació dels nusos de connexió, fonamental davant l’actual saturació del sistema, que afecta uns 22.000 MW a Catalunya.
Un nus elèctric és el punt on convergeixen diverses línies d’alta tensió, perquè després es pugui distribuir l’electricitat per tot el territori. Si abans aquests nusos s’adjudicaven directament al primer promotor que ho demanava, ara el Ministeri per a la Transició Ecològica vol convocar concursos públics. I, si no hi ha prou nusos i línies de transports, els parcs de renovables són com a illes al mig del mar.
Tant Cusí com Salat reclamen la no retroactivitat del Plater i, per tant, que no afecti els projectes actualment en tràmit que, històricament, s’acumulen en els diferents departaments de la Generalitat per una burocràcia poc eficient i manca de personal tècnic. En qualsevol cas, ambdós admeten que, mentre s’esperava a publicació del Plater, hi ha hagut un alentiment en la presentació de nous projectes.
Víctor Cusí retreu, a més, un cert optimisme en l’escenari que planteja el document quant a l’energia eòlica. Primer, perquè creu insuficient la superfície que l’informe habilita com a apta i, segon, perquè parteix d’uns recursos tecnològics que ara com ara no hi són.
Per la seva banda, Salvador Salat apunta que, amb el Plater a la mà, serà possible cobrir els objectius de potència i energia de cara el 2050 que s’adjudiquen a la fotovoltaica. “Una altra cosa”, matisa, “serà la qualitat, perquè tot depèn del cost”. I adverteix que una cosa són les metes de producció de la fotovoltaica en àrees artificialitzades i sobre cobertes d’edificis i, l’altra, que s’arribin a assolir, perquè la seva consecució final no depèn de la voluntat del promotor sinó del propietari.
