A la revista ‘Nature Geoscience’, un equip de científics de diverses universitats angleses, australianes i canadenques han publicat un article on afirmen que, segons han descobert, les grans cadenes volcàniques de la Terra han estat emetent i capturant diòxid de carboni al llarg de la història del planeta, estabilitzant-ne la temperatura. Els investigadors han examinat l’impacte combinat dels processos a la terra, els oceans i l’atmosfera durant els darrers 400 milions d’anys.
Les roques de la superfície de la Terra es descomposen i es dissolen amb el temps, alliberant productes com el calci o el magnesi que van a parar als rius i d’allà als oceans, on formen minerals que capturen diòxid de carboni. Aquest mecanisme regula els nivells d’aquest gas que hi ha a l’atmosfera i, per tant, el clima global a nivell geològic, fent de termostat del planeta. Com funciona exactament aquest sistema, però, ha estat difícil d’entendre, ja que la Terra és una xarxa enormement complexa. És per això que l’equip va mirar de construir-ne un model fent servir algorismes d’aprenentatge automàtic (machine learning) i reconstruccions de les plaques tectòniques. Així va poder identificar les interaccions dominants del sistema i com ha evolucionat amb el temps, arribant a la conclusió que el mecanisme de control d’aquest procés durant els darrers 400 anys han estat les cadenes volcàniques, que són entre les estructures més altes i que més ràpidament s’erosionen del nostre planeta.
D’una banda, els volcans emeten grans quantitats de CO2 a l’atmosfera però de l’altra, quan es desgasten, també retiren carboni mitjançant el procés descrit anteriorment. Això, però, ha funcionat mentre la Terra no havia de comptar amb la nostra aportació al canvi climàtic, que ha fet augmentar els nivells de CO2 als més alts dels darrers 3 milions d’anys, amb unes emissions que són 150 vegades superiors a la de tots els volcans junts. Tot i això, aquests processos naturals poden donar pistes sobre com fer que el planeta continuï sent habitable per a nosaltres i per a moltes altres espècies. Per exemple, triturar i escampar roques per accelerar les reaccions causades per l’erosió podria compensar part de les nostres emissions, un procés que seria especialment beneficiós si es fes amb roques volcàniques que contenen calci, sodi i potassi. No és una solució màgica però podria formar part d’una bateria de mesures per contrarestar el resultat de les nostres emissions de CO2.
