El darrer informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides ha llançat un ultimàtum al món, afirmant que cal començar a reduir de manera “ràpida, profunda i immediata” les emissions de gasos d’efecte hivernacle. De fet, afirmen els científics, si no s’assoleix el màxim durant els propers tres anys, els pitjors impactes ja seran inevitables.
Perspectives funestes
Les discussions entre els experts i els representants dels governs del món han estat molt dures abans d’aprovar l’informe, que és una guia per evitar un futur funest per a tots. De fet, l’informe inclou algunes dades molt preocupants: fins i tot si totes les polítiques de reducció que s’havien anunciat abans de 2021 ja s’haguessin complert, l’escalfament global arribaria a 3,2ºC aquest mateix segle. És per això, entre d’altres coses, que l’IPCC també assenyala la necessitat de començar a absorbir CO2 de l’atmosfera a gran escala d’aquí al 2050.
La constatació que un escalfament superior als 3ºC és pràcticament inevitable ha causat una reacció aïrada del Secretari General de l’ONU, Antonio Guterres, que ha afirmat que “alguns líders governamentals i empresarials estan dient una cosa i fent-ne una altra”. “Simplement estan mentint”, ha sentenciat, i ha augurat que “els resultats seran catastròfics”.
Malgrat tot, l’informe de l’IPCC mostra què podem fer per evitar-ho s’una manera “viable i econòmicament bona”, segons el mateix Guterres. Els canvis, això sí, haurien de ser d’un abast i una escala enormes, de la producció d’energia i la indústria als transports i els nostres hàbits de consum, a més de la relació amb la natura.
Les emissions haurien de començar a caure a partir del 2025 i, en una reducció rapidíssima, arribar a la neutralitat el 2050. La raó és molt simple: el marge de maniobra que tenim abans d’arribar a l’augment d’1,5ºC que marcaven els Acords de París equival als gasos d’efecte hivernacle que hem emès els darrers 10 anys.
És per això que una de les autores principals de l’informe, la professora Heleen De Coninck de la Universitat Tecnològica d’Eindhoven (Països Baixos), ha afirmat en declaracions a la cadena britànica BBC que el moment és “ara o mai”. Si la reducció no ha començat clarament el 2030, controlar l’escalfament global serà pràcticament impossible.
La darrera oportunitat
Per sort, hi ha algunes dades optimistes: la transició energètica, per exemple, té tots els components per ser un èxit, començant per la caiguda del preu de les tecnologies solars i eòliques (un 85% en deu anys) però també amb la situació geopolítica, amb una gran necessitat, especialment per part d’Europa, de deixar de dependre els combustibles fòssils.
Amb això sol, però, no n’hi haurà prou, si més no a llarg termini. Tant la nostra alimentació com el nostre estil de vida també hauria de canviar. De fet, el codirector del grup de treball que ha elaborat l’informe, Priyadarshi Shukla, ha explicat que, amb les polítiques i infraestructures correctes i disposant de la tecnologia necessària, les emissions de gasos d’efecte hivernacle podrien caure entre un 40% i un 70% abans del 2050 alhora que la nostra salut i el nostre benestar millorin. Això, és clar, inclou tant un canvi en la dieta com la instal·lació d’una infraestructura que permeti la implantació definitiva de la mobilitat elèctrica.
La gran esperança: la retirada de CO2 de l’atmosfera
Un dels punts més discutit és el que afecta la captura de CO2 de l’atmosfera, que va de la plantació de centenars de milions d’arbres i canvis en les pràctiques agrícoles a les tecnologies de retirada de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’informe, de fet, amb nous boscos ja no n’hi haurà prou i caldrà que aquests nous sistemes, actualment molt nous i cars, es converteixin en una realitat molt estesa. Dependre d’aquest as a la màniga, però, és un indicador prou significatiu de la gravetat de la situació. La humanitat, com qui diu, necessita un miracle.
