A Europa, l’any passat va ser el més càlid de què es tenen registres, batent el rècord amb força distància respecte l’anterior. Arreu del continent, les temperatures van superar en més d’1,9ºC la mitjana del període 1981-2010, i pel que fa a l’Àrtic, la calor està augmentant ràpidament. Així ho afirma la Societat Meteorològica Americana al seu informe Estat del Clima 2020, que posa de manifest que l’any passat a Europa va ser encara més càlid del que es pensava, superant el rècord anterior en més de mig grau.
El fet que hi hagi tanta diferència sobre una mitjana a llarg termini és molt preocupant no només per les temperatures en sí sinó pels fenòmens extrems que les acompanyen, començant per les onades de calor. Europa és, probablement, el lloc del món on es tenen més dades meteorològiques i més completes, des dels inicis de l’era industrial, i és per això que es poden extreure dades molt més completes. A Estònia, Letònia i Finlàndia, per exemple, la diferència entre 2020 i la mitjana 1981-2020 va ser encara més alta, de 2,4ºC, una circumstància especialment greu donada la seva proximitat a l’Àrtic, que aquell any va estar 2,1ºC per sobre de la mitjana dels mateixos anys.
Entre les dades de l’informe, hi ha altres indicadors preocupants. Per exemple, malgrat les aturades globals per la pandèmia, els nivells de gasos d’efecte hivernacle van ser els més alts que els recorden, tant en CO2 com en metà i en òxid de nitrogen. En el cas del CO2, de fet, són els més alts en, com a mínim, 800.000 anys, segons els registres obtinguts del gel. D’altra banda, i per novè any consecutiu, el nivell del mar és el més alt de què hi ha registres, i ha pujat 9,1 cm d’ençà que van començar les observacions per satèl·lit.
