La crisi climàtica en què ens trobem immersos ha fet aparèixer tot tipus de solucions, més o menys realistes i a més o menys llarg termini, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La captura de CO2, la producció d’hidrogen, la de combustibles sintètics… són algunes d’aquestes idees però, fins ara, no s’havia aconseguit demostrar que fossin viables a una escala suficient, és a dir, fora del laboratori i adaptada a les condicions de la producció industrial. Uns investigadors de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH Zurich, Suïssa), han estat els primers de fer-ho, ajuntant les tres idees en una sola línia de producció, de l’energia renovable fins al combustible.

En un article a la revista ‘Nature’, expliquen com totes aquestes solucions s’han integrat en un procés industrial que han instal·lat al terrat d’un dels seus laboratoris i que els ha permès elaborar diversos combustibles fent servir miralls i cambres de reacció. Tot i que caldria veure si es podria fer a gran escala, els investigadors calculen que el seu sistema podria alimentar la indústria aeronàutica fent servir una petita part de la superfície del desert del Sàhara.

El sistema compta amb només tres passos: el primer separa el diòxid de carboni i l’aigua de l’aire fent servir un petit aparell desenvolupat a la mateixa ETH Zurich; el segon converteix aquestes dues molècules en monòxid de carboni i hidrogen, fent servir un sistema de miralls que concentra la llum del sol per aconseguir l’energia necessària. Finalment, un catalitzador comercial converteix aquests dos gasos en combustibles com ara metanol o querosè, en un procés que necessita pressions i temperatures altes. En l’escala que han fet servir per aquesta prova, la producció de combustible és molt baixa, però el resultat no té els elements contaminants dels combustibles fòssils.

L’estudi, però, també tracta els problemes de fer més gran aquesta instal·lació i optimitzar-la. Pel que fa al segon problema, sembla que han identificat algunes petites millores, com l’ús de la calor residual o la millora dels catalitzadors. L’escala és un assumpte diferent ja que, per fer prou combustible com per proveïr tota la indústria mundial de l’aviació comercial, caldrien 46.000 quilòmetres quadrats de miralls, una superfície enorme però que suposa, aproximadament, un 0,5% de la que ocupa el desert del Sàhara. En qualsevol cas, i per boja que soni la idea, veure que coses així són possibles demostra el potencial de la investigació científica per trobar sortides –més o menys– viables per a l’emergència climàtica.

Nou comentari