Tot i que normalment pensem en les plantes a l’hora de proposar maneres ‘naturals’ de mitigar el canvi climàtic, el fet és que ajudar a sobreviure els grans mamífers del nostre planeta també ens pot ajudar no només a fer-lo menys greu sinó, també, a adaptar-nos-hi. En un article a la revista ‘Current Biology’, un equip d’investigadors de la Universitat d’Oxford (Anglaterra) explora el paper d’aquests animals en la restauració dels ecosistemes i la lluita contra el canvi climàtic.
Tot i que la conservació normalment es fixa en la capacitat d’absorció del carboni o en la supervivència dels grans mamífers per sí mateixa, en aquest article els científics estudien si és possible alinear tots aquests objectius i aconseguir que la protecció de la vida animal, especialment la més gran, ens ajudi a frenar i adaptar-nos al canvi climàtic.
La resposta és que sí: aquests grans animals són útils per augmentar no només l’emmagatzematge de carboni sinó també l’albedo (la reflexió de la llum del sol cap a l’espai) i reduir el perill d’incendis forestals. Els elefants, els rinoceronts, les girafes, les balenes, els bisons… són grans dispersadors de llavors, agents de neteja de la vegetació i fertilitzadors del sòl, contribuint a ecosistemes més resilients.
Un gran ventall de serveis ecosistèmics
Quan pasturen i aixafen la vegetació, no només redueixen la densitat vegetal i permeten créixer tipus diferents de plantes sinó que a les zones polars, deixen al descobert la neu, que reflecteix més llum del sol cap a l’espai i refreda el planeta. Quan mengen, a més, també eliminen molt de combustible que podria ser perillós en cas d’incendi i, amb els camins que obren al seu pas, creen petits tallafocs.
Així doncs, l’estudi conclou que ajudar a conservar els grans mamífers no només és un bé per sí mateix sinó que, a més, garantiria i augmentaria els seus serveis ecosistèmics que, al seu torn, no només beneficien la resta d’organismes amb qui comparteixen hàbitat sinó també a nosaltres, ja que frenarien l’escalfament del planeta i, alhora, el farien més resistent als efectes del canvi climàtic.
Fins i tot a les tundres, on hi ha poca vegetació, la seva activitat exposa més el sòl a l’aire fred i alenteix la fusió del permagel, que allibera grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. I al mar, les balenes i altres grans animals fertilitzen el fitoplàncton, que cada any captura uns 37.000 milions de tones de diòxid de carboni.
A mes dels avantatges per a nosaltres de la protecció de tots aquests animals, però, aquest estudi també té un altre efecte molt important: assenyala els grans buits de coneixement que encara tenim sobre el funcionament de molts ecosistemes de la Terra i també del sòl i el fons del mar, on s’emmagatzema moltíssim carboni i que hem de protegir si volem que el nostre futur no sigui encara pitjor del que ens el pinten.
