El govern britànic està estudiant seriosament una proposta que, amb un cost de 19.000 milions d’euros, permetria construir una central d’energia solar a l’espai. Dins del ventall d’idees del portfoli Net Zero Innovation de l’administració del Regne Unit, aquesta és una de les opcions que es valoren per tal d’assolir la neutralitat en carboni el 2050.
Tot i que la idea pugui sonar a ciència-ficció, els darrers avenços tecnològics ho fan tècnicament possible. Una central d’energia solar obtindria energia del Sol fora de la Terra i l’enviaria a la superfície. Així, un enorme satèl·lit amb plaques solars generaria electricitat i l’enviaria cap avall fent servir ones de ràdio d’alta freqüència, que serien rebudes per una antena a la superfície que les tornaria a convertir en electricitat per a la xarxa de distribució.
Explorar totes les possibilitats
Amb càlculs que afirmen que la demanda energètica global augmentarà un 50% els propers 30 anys, aquesta opció podria ser decisiva en la transició cap a la descarbonització i el fre a l’escalfament global. A més, com que una estació d’aquest tipus rebria llum solar tot el dia, s’eliminaria el problema de la variabilitat de la generació a terra ferma.
Una central d’aquest tipus tindria un disseny modular i seria muntat per robots a l’espai mateix. El transport, és clar, seria un problema, especialment pel pes de les plaques solars, però les darreres investigacions i proves en la matèria estan aconseguint que siguin cada cop més lleugeres i alhora, eficients.
Tot i això, també cal tenir en compte que una operació d’aquest tipus requeriria molts viatges a l’espai i, per tant, unes emissions i uns costos considerables, encara que alguns projectes de naus reutilitzables i de combustibles nets estiguin començant a canviar-ho. A més, podrien ser víctimes de les deixalles espacials i degradar-se més ràpid, perquè no estan protegides de la llum del Sol per l’atmosfera.
Finalment, és clar, hi ha el repte de la transmissió de l’energia de l’espai a la Terra. A una distància tan gran, aquest procés és difícil, i l’eficiència actual faria que només una petita part arribés a la Terra. Alguns projectes, però, tant en general com específicament per a centrals solars a l’espai, hi estan treballant intensament, parant atenció tant a l’eficiència de les plaques com a la transmissió d’energia.
Un projecte pioner
En qualsevol cas, la central britànica, segons sembla, començarà amb petites proves amb l’objectiu que, el 2040, ja pugui estar operativa la versió definitiva, que tindria uns 1,7km de diàmetre i una massa d’unes 200 tones. Pel que fa al receptor d’energia, que hauria de medir uns 6,7×13 quilòmetres, segurament seria instal·lat al mar.
Tot plegat, es calcula, generaria uns 2GW d’electricitat, aproximadament un 4% de la demanda del Regne Unit. És per això que cal molta inversió pública, a més de privada, per instal·lar-la. Tot i això, les millores tecnològiques en poden anar abaratint el cost i, qui sap, convertir-la en una opció de futur no només sorprenent sinó també viable.
