Tales controlades d’arbres, plantacions mixtes… un projecte per afavorir la regeneració de la Duna Continental del Parc Natural del Montgrí, protegir-la del foc i fer-la més resistent al canvi climàtic. Aquest és l’objectiu de ForManRisk, on participen investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) amb el suport del Departament d’Acció Climàtica. “Treballem en dues línies: prevenció d’incendis i tècniques de regeneració naturals i artificials perquè aquest és un espai de gran fragilitat”, ha explicat Mar Pallarès, l’enginyera forestal de CTFC, en declaracions a l’ACN.

Aquesta gran duna de 200 Ha està considerada un hàbitat “d’interès comunitari prioritari”. Les dunes es van formar fa segles amb l’acumulació de sorres i sediments i el 1875 l’enginyer Primitiu Artigas va considerar urgent fixar-les pels problemes que causaven, ja que la sorra va arribar a cobrir camps de conreu i la carretera. El 1894 es va elaborar el projecte i dos anys després van començar els treballs, que en van durar 15. S’hi van plantar diverses espècies, entre ells pins pinyers, marítims i altres espècies arbustives i herbàcies.

Imatge històrica del procés de fixació de la Duna Continental del Montgrí | ACN
Imatge històrica del procés de fixació de la Duna Continental del Montgrí | ACN

“Ara ens trobem amb un bosc de titularitat pública envellit i amb problemes de regeneració”, ha explicat Eva Boneta, enginyera tècnica forestal del Departament d’Acció Climàtica, en declaracions recollides per l’ACN. A les particularitats d’un terreny sorrenc, s’hi afegeix un bosc inclòs en una àrea protegida i amb molts arbres centenaris.

“Molts pins marítims estan caient”, apunta Pallarès. “Hi ha greus problemes de regeneració natural. De fet, al llarg dels anys hem anat fent gestió per intentar revertir-ho, i s’hi han fet diferents plantacions amb més o menys èxit, per intentar imitar una mica el comportament habitual del bosc”, afegeix Boneta. Fa dos anys, precisament, se’n van fan fer a la zona afectada pel gran incendi del Massís del Montgrí. Molts pins van acabar cremats. “Ara estem estudiant com actua el sotabosc per definir les accions que cal fer-hi”, reconeix Boneta.

Treballs de prevenció d'incendis a la Duna Continental del Montgrí | ACN
Treballs de prevenció d’incendis a la Duna Continental del Montgrí | ACN

S’estan fent diferents accions per incentivar la regeneració dels boscos i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per aconseguir-ho de forma natural, es fan tales selectives per deixar espai als pins pinyers. Això, a la vegada, ha de permetre que generin pinyes i facin el seu propi procés de regeneració. Els experts recorden que les plantacions de pi pinyer sobre dunes són hàbitats d’interès comunitari “prioritari” i que aquesta espècie no només està més adaptada a aquestes zones sinó que, a més, pot resistir millor episodis més secs que està comportant el canvi climàtic.

A més, es fan plantacions a punts estratègics, aprofitant les obertures generades pels arbres caiguts. S’hi planten pins pinyers i altres espècies per “enriquir” la biodiversitat. “Es tracta d’una plantació experimental per veure si ara que ja hi ha una certa coberta forestal poden funcionar”, detalla Pallarès. Aquestes actuacions de regeneració s’estan fent en una superfície d’unes 20 hectàrees.

Pel que fa a la prevenció d’incendis, s’està actuant unes 9 Ha, a tocar de la zona cremada. “Aquesta zona estava inclosa al projecte i vam haver de reconfigurar-lo”, detalla Pallarès. En aquestes zones també es fan tales controlades d’arbrat i sotabosc. “Es tracta de punts de prevenció d’incendis, acordats conjuntament amb el Parc Natural i els Bombers. El que es pretén no és evitar incendis, que formen part de l’àrea mediterrània, sinó que quan hi hagi un incendi, puguem modificar-ne el comportament i facilitar-ne l’extinció”, afegeix la tècnica del CTFC.

Nou comentari