Gestionar eficientment l’ús de l’aigua a la ramaderia és essencial perquè la producció sigui sostenible. Fins ara, però, hi havia poques dades de consum de l’aigua, dificultant l’anàlisi i el disseny d’estratègies per optimitzar-lo a tota la cadena de producció. El primer càlcul de la petjada hídrica del sistema de producció de vedells d’engreix a Catalunya, publicat aquest mes de març, indica que la producció de carn de vedella al nostre país consumeix entre 2 i 3 cops menys aigua que la mitjana mundial.
La ‘Guia per a l’optimització de l’ús i el tractament de l’aigua de beguda en vedells d’engreix’ l’ha creat el grup operatiu GOTA, liderat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) amb col·laboració de BonÀrea Agrupa, NANTA-Grup Nutreco, Sinual, l’Associació de Productors de Boví d’Alcarràs i Asoprovac. La guia revisa extensament l’ús d’aigua a la producció de vedells d’engreix per optimitzar-ne la gestió i millorar-ne la qualitat pel benestar i el creixement dels animals i donar eines als ramaders perquè la seva activitat sigui més sostenible.
Una mitjana mundial de 15.000 litres per quilo
L’aigua és un recurs bàsic distribuït irregularment, per la qual cosa “les mitjanes mundials només serveixen per cridar l’atenció sobre un problema”, afirma Maria Devant, cap del programa Producció de Remugants de l’IRTA. “Per prendre decisions concretes ens cal saber quanta aigua hi ha, quan i on es consumeix”, considera. Així, si el valor mitjà d’aigua per produir un quilo de carn de vedella és de 15.000 litres, a Catalunya se situa entre els 5.500 i 7.500 litres, similar al consum de sistemes intensius holandesos.
Aquest consum és possible gràcies a un sistema de producció “molt eficient” basat en “optimitzar la formulació dels pinsos” tenint en compte criteris ambientals i també de benestar, apunta Devant. Per fer els càlculs s’ha comptabilitzat l’aigua gastada en granja i l’atribuïda a la producció de pinsos, seguint l’estàndard mundial per a avaluar la petjada hídrica de processos individuals i productes.
De tota l’aigua que es consumeix, el 90% és verda, és a dir, aigua de pluja per produir els cereals i oleaginoses de què s’alimenten els vedells. El 10% restant és blava, prové de rius, llacs i aqüífers; d’aquesta, la majoria s’utilitza per produir el pinso i només entre l’1,5 i el 7% és aigua de beguda dels animals.
Garantir la qualitat de l’aigua pels animals
Els excrements o les restes d’aliments poden contaminar l’aigua de beguda dels vedells, que s’ha d’aprofitar el màxim i no malbaratar i és per això que es desinfecta. Fins ara, però, no s’havien estudiat els riscos associats ni els beneficis. Si bé pels remugants l’aigua contaminada no els suposa un risc directe per a la salut, poden esdevenir reservoris asimptomàtics de microorganismes com Campylobacter spp. i Cryptosporidium spp., que poden infectar els humans.
Els productes més utilitzats actualment són molt eficients, sobretot la cloració i el diòxid de clor, i no afecten la salut ni la capacitat digestiva dels vedells. En especial, la cloració combinada amb l’acidificació té un efecte desinfectant més durador i fins i tot millora el creixement dels vedells. Per tant, l’únic que determina quin producte escollir és el cost d’implementació i manteniment.
La Guia inclou un protocol de bones pràctiques per mostrejar l’aigua i analitzar-ne periòdicament la qualitat. En el cas dels nitrats, s’associen majoritàriament a l’ús excessiu de fertilitzants a l’agricultura. “Fins ara, la dosi màxima segura que podien tolerar els vedells era de 44 mg/l segons les recomanacions. Amb els nostres estudis hem documentat que poden tolerar una quantitat més elevada sense que s’alteri la seva salut. A partir de 110mg/l, però, detecten un gust diferent i, com a estratègia d’autoprotecció, en beuen menys, cosa que podria afectar el consum i la producció”, explica Lourdes Llonch, investigadora del programa Producció de Remugants de l’IRTA.
El tipus d’abeuradors pot evitar el malbaratament
Actualment, les granges catalanes utilitzen principalment abeuradors de tipus boia, que tenen una quantitat d’aigua constant. L’altre abeurador, menys utilitzat, és el de xumet amb cassoleta, i els estudis duts a terme al projecte en van dissenyar una nova versió per evitar el malbaratament d’aigua. Així, només n’aporta quan el vedell fa pressió amb la boca sobre el xumet i la cassoleta recull el sobrant.
“Tot i que el d’aquest tipus redueix una mica el malbaratament i manté els abeuradors més nets, impedeix que el vedell begui tota l’aigua que necessita, sobretot els mesos més calorosos, i això pot afectar el creixement”, explica Sònia Martí, investigadora del programa Producció de Remugants de l’IRTA. Per tant, en aquestes condicions “seria recomanable augmentar el flux d’aigua, revisar amb més freqüència el funcionament dels abeuradors o, fins i tot, instal·lar-ne dos per corral”, afegeix la investigadora.
Les normatives de benestar animal recomanen que hi hagi com a mínim dos abeuradors per corral, tot i que, segons les investigadores de l’IRTA, un corral amb 18 vedells pot tenir un sol abeurador, sempre i quan es netegi i supervisi cada dia.
