Aquest passat divendres, Porsche i Siemens van inaugurar les obres de la fàbrica Haru Oni a Punta Arenas, Xile. Aquesta instal·lació, la primera del món, és la punta de llança d’un projecte conjunt de les dues empreses que té com a objectiu produir gasolina que pugui ser emprada pels vehicles de combustió interna actuals però que emeti un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle en ser consumida. Aquest combustible sintètic estarà fabricat a partir de la combinació d’hidrogen verd –produït per electròlisi alimentada per energia eòlica– i diòxid de carboni filtrat de l’atmosfera, que formarà metà i que, posteriorment, es convertirà en gasolina.
Tal i com expliquen en un article a ‘Ars Technica’, la descarbonització completa del transport és un repte d’unes proporcions enormes i que, en el millor dels casos, pot trigar més anys dels que tenim per aturar l’escalfament global. Així, les polítiques implementades per acabar amb els vehicles de combustió interna es refereixen, en una gran majoria als que encara no existeixen, i no hi ha plans a gran escala per eliminar els que ja han estat comprats. Així doncs, si han de continuar circulant durant anys, reduir el màxim possible les seves emissions podria ser molt important davant del repte a què ens enfrontem com a espècie.
Segons els plans anunciats per Porsche i Siemens, la nova fàbrica produirà només 130.000 litres de gasolina sintètica el 2022 però, el 2026, haurà arribat a una producció de 550 milions de litres, a un preu de cost que rondarà 1,70€ per litre. Més enllà de l’interès mediambiental, és clar, ‘Ars Technica’ destaca que el 70% dels cotxes que ha fabricat Porsche a la seva història continuen circulant, i és per això que han provat el combustible en alguns vehicles històrics per adaptar-los el millor possible a les seves necessitats, cosa que, afirmen, ha donat resultats prometedors. Així doncs, tot i que aquesta nova solució no sigui la més popular, i ni tan sols l’òptima, sembla que ha aparegut una opció que podria ajudar en un procés que, com es diu cada cop més sovint, pot tenir repercussions enormes en l’economia mundial, tant per a bé com per a mal, i que ha de fer-se ràpid i sense augmentar les desigualtats alhora.
