La setmana passada, al punt mes alt de la capa de glaç que cobreix Grenlàndia, hi va ploure durant unes quantes hores, un fenomen que no s’havia registrat mai en un indret on gairebé mai no se superen els 0ºC de temperatura. Dimecres passat els científics van confirmar que a l’estació situada al cim s’havien registrat pluges en el que va ser el tercer cop en una dècada que aquesta instal·lació científica registrava temperatures positives.
La pluja, és clar, va fer que es fongués força gel del cim i al llarg de la costa sud-est de l’illa durant dies, un fet que agreuja la preocupació pel destí de les masses de gel de l’Àrtic i sobre l’efecte que tindrà la seva desaparició en la pujada del nivell del mar. Els càlculs del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels Estats Units calculen que, durant els tres dies que va anar plovent, unes 7.000 tones d’aigua van caure damunt la capa de gel, causant una gran quantitat de fusió de gel i alhora un flux molt important d’aigua cap al mar. En el seu pitjor moment, la fusió estava afectant una superfície de més de 872.000 quilòmetres quadrats de gel, tot i que al cap de pocs dies havia tornat a “nivells moderats”.
Grenlàndia és un dels indrets el món més afectats per l’escalfament global i podria ser que, l’any 2050, quedés totalment lliure de gel als estius. Si això passés, però, el nivell del mar pujaria uns sis metres, fent que moltes grans ciutats costaneres del món quedessin sota les aigües. Un altre advertiment del que vindrà si, de manera immediata, no es posen en marxa accions dràstiques per reduir les emissions de diòxid de carboni alhora que s’emprenen accions de mitigació dels efectes de l’escalfament i el canvi climàtic que, a hores d’ara, ja són irreversibles.