Modificar els edificis amb parets de cavitat actuals per tal de convertir-les en “parets vives” o “parets verdes” podria reduir la pèrdua de calor fins a més d’un 30%, segons un estudi dut a terme per la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, i publicat a la revista ‘Building and Environment’. El treball es va dur a terme al Hub de Sostenibilitat del mateix centre, construït abans dels anys setanta, i es va comparar la capacitat de dos dels seus murs per retenir la calor.
Si bé totes dues seccions tenien la mateixa orientació, una d’elles havia estat modificada amb una façana exterior de paret verda, una capa de tela de feltre flexible amb forats amb espai per a posar-hi sòl i plantar-hi. Cinc setmanes després, i mitjançant mesures periòdiques, els investigadors van concloure que la quantitat de calor que es perdia en la paret modificada era un 31,4% inferior que en la que havia mantingut la seva estructura original. A més, a l’interior de la zona on s’havia modificat la paret les temperatures es mantenien molt més estables i, per tant, calia molta menys energia per escalfar-les.
La importància d’aquest estudi rau en que és un dels primers que comprova la influència dels sistemes de parets vives en les temperatures d’edificis existents a la zona temperada del nostre planeta. La idea de les parets vives, que és relativament recent, també ha demostrat tenir altres beneficis relacionats, per exemple, amb la millora de la biodiversitat. A més, però, també podria reduir tant el consum energètic com les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades. A l’estat espanyol, per exemple, es calcula que hi ha més de deu milions d’habitatges construits sense cap mena de criteri d’eficiència energètica, un 40% del total, i només n’hi ha un milió i mig que compleixin els criteris d’eficiència del Codi Tècnic d’Edificació.
Així doncs, aquest estudi podria indicar un camí a seguir, més barat que les grans reformes estructurals, per reduir no només la factura de l’electricitat i el benestar de milions de persones arreu del planeta sinó, també, les emissions de gasos d’efecte hivernacle causades per aquesta despesa energètica.
